Totxanes, totxos i maons

Dies d’escriure poc a les Totxanes. Gens, vaja.

Cap alarma, però. És un episodi més d’allò que cada vegada em passa més sovint: hi ha vegades que el llegir em treu l’escriure, d’altres que és l’escriure el que em treu el llegir. Sense oblidar el que em passa aquests dies: la feina m’ocupa més temps del que voldria per reservar una estona a l’escriptura.

Més concretament és la feina pròpia de la represa de la temporada i alguns canvis d’hàbits produïts pels nous horaris escolars dels més joves de casa. Molt especialment de la Mila, que ha entrat en el món de l’Ensenyament Secundari.

D’altra banda, ja comencen a arribar els llibres que miraran de fer forat en la campanya de Nadal i Reis i dels quals he de fer la selecció per a les meves recomanacions de final d’any. També, com cada any per aquestes dates, arriba el moment de preparar molt bé la llista de les efemèrides, commemoracions i aniversaris de 2025 que em servirà de base per a tots els articles que he d’anat fent amb el canvi d’any. Una feina minuciosa, entretinguda i lenta que m’ocuparà un parell de caps de setmana ben bons.

I enguany encara més enfeinat amb un projecte que des de fa mesos vaig rumiant i que finalment el posem en marxa el poeta -i una pila de coses més- Jaume Subirana i jo: una lectura col·lectiva del ‘Coral romput’ de Vicent Andrés Estellés que farem el dijous de la setmana que ve, 10 d’octubre, a les 11 del matí a l’Auditori del campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), al carrer Trias Fargas, 25-27 de Barcelona.

L’acte no arribarà a les dues hores de durada i consistirà en la lectura seguida del text per vint-i-dues persones provinents de diverses procedències. Diré alguns noms que us poden sonar: Izaskun Arretxe, Joan Safont, Pere Ballart, David Castillo, Carles Torner, Carles Duarte, Vicent Partal, Eulàlia de Nadal, rectora de la UPF, …

Un projecte que em fa molta il·lusió i sobre el qual Vilaweb publicarà un article de presentació al llarg del proper cap de setmana.

Serà una celebració modesta, d’acord (tota pedra fa paret, diuen); però feta des de l’estimació per la bona poesia i, més concretament, per l’admiració que sentim per l’obra del gran Estellés.

—————————————————————————————-

Si entreu aquí podreu llegir tots els apunts d’aquestes Totxanes en els quals he parlat d’Estellés i del seu descomunal ‘Coral romput’.

El motiu de marcar amb color verd alguns mots i expressions d’aquest apunt el trobareu explicat aquí i també aquí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!