Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

14 d'agost de 2006
0 comentaris

El festival de Beirut.

Els habituals d’aquestes totxanes saben que la proverbial incompetència lingüística d’alguns locutors de les nostres emissores ha estat tema central d’uns quants apunts d’aquest Bloc tot i que, ai las, sense cap resultat tangible, cosa que em fa pensar que m’he embarcat en una croada sense futur. Com qui pica damunt de ferro fred, vaja.

"I tanmateix la remor persisteix", que deia el poeta. Vull dir que, tal com predica el senyor Murphy, si a aquest desficaci que ens envolta li pot passar alguna cosa és que s’incrementi. Sobretot quan a la incompetència lingüística d’algun dels nostres comunicadors radiofònics se li afegeix la indocumentació cultural o, ras i curt, la ignorància més esgarrifosa. Aleshores la situació arriba a nivells perillosos i, fins i tot, propicia coincidències que farien gràcia si no fossin tan cruels.  (n’hi ha més)

Com, per exemple, ahir mateix a iCat FM -l’emissora que figura que ha pres el relleu d’una altra que es deia Catalunya Cultura- on una veu jove i femenina llegia cap a les vuit del matí  (suposo que al llarg del dia es va anar passant més vegades) una notícia d’actualitat cultural que parlava d’un festival de música wagneriana que aquests dies s’està celebrant a Beirut -el nom de la ciutat sortia esmentat tres o quatre vegades- i que, segons explicava la locutora, és el festival més veterà de tots els que es dediquen a l’obra de Wagner ja que la primera edició va tenir lloc el 1883.

Evidentment el festival no se celebra a la capital del Líban -on, d’altra banda, ja tenen muntat un bon parsifal- sinó a la ciutat bavaresa de Bayreuth, lloc que Richard Wagner va triar com a residència i que des de fa més d’un segle acull el festival més prestigiós sobre la seva música.

Val a dir que algun redactor de l’emissora pertanyent a la vella escola -vull dir dels que de tant en tant llegeixen el que escriuen (segurament el més culturitzat de la colla, el que repassa El Periódico del bar cada mati mentre es fot l’entrepà)- va detectar que alguna cosa no acabava de rutllar en el text i va afegir al final d’un dels Beiruts de la notícia un aclariment impagable: "Al Beirut d’Alemanya".

Déu meu… ¿què deu passar dintre de les Facultats de Ciències de la Comunicació que hi entren els que figuren que són els més eixeridets -la nota de tall sol ser de les més altes- i quatre anys després surten així?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!