Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

9 d'agost de 2005
0 comentaris

El feixista de Roquetas.

Aquí el teniu. Descamisat -de “camisa azul”, això sí-, magre de cos, aspecte “enjuto” i reminiscències “chusqueres” en el gest de la cara, en les ulleres de sol (igualetes que les que portava el Caudillo) i en el tall de cabell. Ell, però, de tot això en diria “porte marcial”. Aquí el teniu, “inasequible al desaliento”, malgrat la “España atea” que li está tocant de viure i patir. Amb la creu al pit, la cremallera dels pantalons ben ajustada, el paquet carregat a la dreta (faltaria més)… i una pistola a la mà. De salves, pel que sembla, però pistola al capdavall.  És un vellet que fa catúfols, pensarà més d’un. Un pobre home. I potser sí que és veritat. Però jo el veig d’una altra manera. Jo el veig com una mostra que el feixisme -tronat i carca, però summament perillós- no ha mort. Pitjor encara, que no vol morir i que, per mantenir-se viu, considera que la guerra no s’ha acabat. Tinguem-ho clar: aquesta gent va per nosaltres, s’ha quedat amb la nostra cara i per poca oportunitat que tingui farà el possible per pelar-nos. Que això és una guerra, vaja. Desenvolupada en fronts i amb graus diversos, d’acord. Però guerra a la fi. Per això jo, que no em fan patxoca ni les pistoles ni els pistolers, els dissabtes, quan compro l’ABC per llegir el seu suplement cultural (quina paradoxa que l’ABC tingui un suplement cultural tan bo!), faig una ullada a la secció de necrològiques -força assortida de marquesos, generals d’artilleria, Caballeros Legionarios i Grandes de España- per fer-me la (falsa, ai las!) il·lusió que en la trinxera dels d’enfront cada vegada en queden menys. No deixa de ser un consol. Sobretot si abans m’he posat entre pit i esquena l’article setmanal del senyor Xavier Pericay.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!