Totxanes, totxos i maons

Des de fa un mes i mig cada nit entre les 9 i les 11 de dilluns a divendres per Catalunya Ràdio es poden sentir coses com "Demà pot ser un dia magnífic per pintar taques negres a aquell gos que sempre et segueix pel carrer. Una manera molt senzilla d’omplir la ciutat de dàlmates" o "Avui he vist una cigonya pedalant pel carril bici de la Diagonal". Són coses de Joan Barril, "O Rei da Metáfora Patateira", cuiner d’un programa pretesament informatiu i d’opinió i que, al meu parer, abusa de pedanteria i d’amanerament: "El cafè de la República".  (n’hi ha més)

D’això hi ha qui en diu "ràdio d’autor". També hi ha qui parla de circ de les ones ple de màgia i d’imaginació. Algú, fins i tot, ha arribat a definir el programa -desconec si en to d’elogi o no- com la versió radiofònica d’una columna de Manuel Vicent. Com ja és habitual, a més a més en el kit Barril va inclòs Joan Ollé. Barreja, doncs, de "fino estilista" i "duro fajador". Com el Valle i l’Inclán, vaja. Inseparables.

Té raó el meu amic R. quan diu que després d’una pila d’anys de dissabtes i diumenges plens de caspa i melmelada empalagosa amb "El Suplement" ara, els altres cinc dies de la setmana, toca ració d’intel·lectualisme carrincló. Sort que el dial és ampli i variat…

I el Gaspar Hernández fent guàrdia de matinada…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!