Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

15 de març de 2019
1 comentari

El Baró de Maldà: algunes valoracions literàries (i 3)

(El present apunt és la continuació d’aquest i d’aquest i, com ja s’ha dit, els destacats en vermell són meus)

Tal com podeu veure més detalladament en aquesta bibliografia, l’any 1993 l’editorial Barcanova va publicar una versió del “Col·legi de la Bona Vida” a cura de Margarida Aritzeta en la col·lecció ‘Biblioteca didàctica de literatura catalana’, adreçada a les escoles. En el text introductori podem llegir:

“El seu llenguatge és col·loquial i barceloní. Per mitjà dels seus textos es poden resseguir els problemes d’interferència lingüística i de manca d’una expressió catalana culta, propis de l’època. Les llacunes i mancances en el camp del lèxic són cobertes per solucions estrangeres. També n’hi ha algunes en el camp morfosintàctic. Aquestes deficiències, malgrat ser una obra tan extensa, fan difícil que puguem dir que el baró de Maldà és un escriptor de primera fila.”

I a continuació, en un epígraf titulat “Motivacions de l’escriptura”, Margarida Aritzeta continua:

“El baró de Maldà escriu per gust, perquè li agrada escriure. Però a part d’això, hi ha unes motivacions molt concretes que el porten a redactar tants i tants volums i durant tants anys:

  • La voluntat de fixar el testimoni d’una època. És a dir, la seva actitud periodística.
  • La voluntat de divertir una tertúlia amb els seus escrits.
  • La diversió personal, és a dir, el plaer. D’una banda, el plaer que li produeix el fet d’escriure. De l’altra, el recurs que li queda de tornar a llegir coses plaents, divertides, quan la vida li depari instants amargs. És el que ell anomena el remei per a les seves hipocondries, o sigui per als moments en què se sent malalt, desanimat o pessimista.”

 

NOTA: A propòsit de la il·lustració que encapçala aquest apunt he de dir que fins al moment present no es coneix cap imatge o retrat que es pugui certificar de manera fefaent que correspon al Baró de Maldà. Desconeixem, per tant, els trets concrets del seu rostre. Sí que són conegudes, en canvi, diverses imatges del seu oncle Manuel d’Amat i de Junyent, que va ser Virrei del Perú (vegeu aquí) i al qual correspon la imatge que il·lustra l’encapçalament d’aquest apunt que s’acaba just aquí.

(La sèrie sobre el Baró de Maldà continua aquí)

Respon a Margarida Aritzeta Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!