Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

15 de febrer de 2019
1 comentari

El Baró de Maldà: 200 anys de la seva mort i 250 anys del “Calaix de sastre”.

Tal dia com avui de l’any 1819  –fa, doncs, exactament dos-cents anys—  es va morir a Barcelona Don Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró de Maldà, un nom que pels barcelonins té unes connotacions molt relacionades amb les “Galeries Maldà”, un passatge interior de locals comercials que va del carrer Portaferrissa a la plaça del Pi, i que, de fet, són els baixos del palau on residia el Baró, amb entrada des del carrer del Pi, i on encara hi viuen els seus descendents.

Aquest 2019 té una altra data important relacionada amb Don Rafael ja que el mateix dia que complia 23 anys  –el 10 de juliol de 1769; farà, doncs, exactament dos-cents cinquanta anys—  va decidir començar un dietari  –ep, escrit en català–  que ell mateix va titular “Calaix de sastre”, conscient des del primer moment que hi explicaria de tot una mica. Un dietari que va escriure puntualment cada dia fins que, cinquanta anys després, es va morir. I no exagero: només el va aturar la mort ja que, com acabo de dir, va traspassar el 15 de febrer de 1819 i la darrera entrada escrita per ell és del dia 4 del mateix mes.

L’apunt d’avui l’acabo aquí ja que només volia deixar constància de l’aniversari, però en prometo un de més extens (segurament serà més d’un) dedicat al Baró, a la seva vida i a la seva obra. Una obra que, ho admeto, no aplega valors literaris prou consistents com per atorgar a aquest 2019 la consideració d’Any Baró de Maldà, però sí que fóra bo aprofitar el doble aniversari per recuperar alguna obra divulgativa –o, encara millor, escriure’n alguna de nova–  sobre aquest curiós personatge ja que tota la bibliografia relacionada amb ell està descatalogada des de fa uns quants anys.

(Continua aquí)

 

  1. Article molt interessant i espero llegir la continuació. No coneixia l’existència del Baró ni molt menys que els seus descendents encara visquessin a la galeria. Deu ésser tot un símbol que els cinemes Maldà puguin estar funcionant avui en dia, en la que jo crec deu ser un exemple de supervivència sense parangó. Barcelona s’ha quedat sense el clàssic cinema d’una sala però ells encara sobreviuen al carrer del Pía un preu de 5 euros de dilluns a dijous deixant que vegis totes les pel·lícules del dia (!!!).
    Lamento no viure a BCN perquè segur que hi mataria algunes tardes.

Respon a SALVADOR ROFES Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!