Totxanes, totxos i maons

(Vegeu aquí l’apunt anterior)

Una cerca ràpida entre els llibres que corren per casa i que parlen amb més o menys extensió de Florència em dona una vintena llarga de títols aproximadament. Llibres d’autors diversos com, per exemple, Harold Acton, Alessandro Barbero, Gombrich, Giovanni i Michele Fanelli, Diana Athill, Rilke, Ross King, Vasco Pratolini, Stendhal, Somerset Maugham, Aldo Palazzeschi .. i segur que me’n deixo.

També hi ha el ‘Viatge a Itàlia’, és clar, per bé que el pas de Goethe per la ciutat va ser molt fugaç ja que anava amb la fal·lera d’arribar tan aviat com pogués a Roma.

De tota manera, els llibres que m’han servit per refrescar memòria i preparar el viatge a Florència que acabem de fer i, sobretot, el que farem a final d’agost amb la Mila han estat vuit. Els quatre de la imatge que encapçala aquest apunt i els quatre que trobareu retratats just aquí sota:

Us els detallo:

• una guia actual i summament recomanable de Sílvia Colomé (‘La divina Florència’, Pòrtic 2021).
• una guia no menys recomanable escrita fa uns anys per Josep Valls (l’home que feia parlar Josep Pla, com vaig explicar aquí) que es titula ‘La ciutat del lliri roig’ (Edicions Brau 2006) i que té un subtítol ben engrescador: ‘Florència o la il·lustre follia dels Medici’.
• un magnífic llibre de Vicenç Villatoro, a meitat de camí entre l’assaig filosòfic i la divulgació històrica, titulat ‘Massa foc. Diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel‘ (Pòrtic 2018).
• un Gaziel enlluernador: ‘L’home és el tot’, escrit el 1956, quan el periodista va ser durant uns dies a Florència, i editat a la Selecta el 1962.
• les sempre imprescindibles ‘Cartes d’Itàlia’ de Josep Pla, reeditades l’any passat a Labutxaca.
• un altre Pla: en aquest cas els ‘Records de Florència’ inclosos a ‘La vida amarga’, el volum sisè de l’Obra Completa del mestre.
• un llibre de records documentats i de molt bon llegir escrit per Xavier Febrés: ‘Ofici d’amant a Florència’ (Edicions de la Magrana 1999).
•  i per acabar un clàssic: ‘Il Principe’, de Niccolò Macchiavelli, en una edició de Mondadori de 2013 que aplega, pàgina contra pàgina, la versió original en llengua toscana i la versió en italià actual. Tenint en compte que la llengua de Dante és la que després de la Unificació Italiana (vegeu aquí) va ser considerada com a oficial del nou país em sembla instructiu i divertit comparar les dues versions per copsar més clarament les (poques) diferències que hi ha entre una i altra versió.

Aquest viatge, com no podia ser altrament, l’he aprofitat també per mantenir el costum (que vaig explicar en aquest apunt i en els dos o tres que el segueixen) de comprar llibres italians allí mateix, en aquelles magnífiques llibreries de la cadena Feltrinelli o de la Mondadori amb el material perfectament endreçat i ordenat que fan goig de veure i perdre-s’hi.

Aquesta vegada han caigut dos llibres (comprats en dies diferents al mateix lloc de Florència: la Feltrinelli de l’estació ferroviària de Santa Maria Novella).

Vegeu-los:

Un és ‘Maledetti toscani‘, de Curzio Malaparte, un llibre de gestació tortuosa començat a projectar per l’autor el 1936 però que no va ser publicat fins al 1956. L’edició que jo tinc és el número 701 de la col·lecció Piccola Biblioteca de l’editorial Adelfi i va ser publicada el 2017.

L’altre és un llibre que mai m’hauria cridat l’atenció si no hagués estat per l’article ‘La llei de Gary’ del meu admirat Gabriele Romagnoli (aquest) que havia llegit precisament el dia abans i que em va decidir a comprar-lo sense vacil·lar. L’autor es diu Enrico Camanni, es titula ‘Se non dovessi tornare’, l’acaba d’editar Mondadori i, tal com pregona el seu subtítol, parla de ‘la vida cremada de Gary Hemming, alpinista fràgil’.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!