Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

30 d'abril de 2023
0 comentaris

Dies sants a Florència: dimecres (Fiesole).

(La sèrie comença aquí)

(I aquí podeu accedir a l’apunt anterior)

L’A. ha passat la nit del lloro. Feia molt temps que no la veia d’aquesta manera. Gairebé no ha dormit i s’ha hagut d’alçar del llit unes quantes vegades per treure tot el millor que portava dintre seu. Alguna cosa que va menjar ahir no l’ha païda bé i el resultat ha estat aquest desastre. Curiosament jo, que vaig menjar el mateix que ella tant a l’hora de dinar com a la de sopar, no tinc la més mínima molèstia. Arriba l’hora que habitualment ens llevem i està molt abatuda. Cansada. Per la caminada d’ahir, segur. Però, sobretot, per la nit en blanc que acaba de passar. Ponderem què fem. Ella no es mourà del llit, això ho té clar. A veure si a mesura que avança el dia recupera forces. Jo m’inclino per fer-li companyia. Diu que de cap manera. Finalment decidim que faré la sortida amb el grup a Fiesole i que quan acabem la visita a la Fondazione Primo Conti tornaré en autobús a dinar a casa i a quedar-m’hi. Això si abans no empitjora i he de tornar precipitadament. Com els moderns, mantindrem contacte via WhatzApp. També decidim (snif) anul·lar el sopar a l’Osteria Pastella. A l’agost, amb la Mila, el recuperarem…

A l’hora prevista per començar, tothom pregunta per l’absent i jo explico la situació i aviso que abans de dinar els deixaré. Com vàrem fer el dilluns, sota el ‘balcó de Hitler’ agafem l’autobús 7 que té final de trajecte a Fiesole. Abans d’arribar-hi, però, el programa preparat pel Francesco preveu una parada per veure dues coses dignes de remarca: el convent de San Domenico, conegut també com ‘Il Conventino’ (vegeu aquí en italià i també aquí en llengua del 155), i la Badia Fiesolana. (vegeu aquí).

A San Domenico veiem, entrant a mà esquerra, un retaule de Fra Angelico primerenc; o, si més no, anterior a la seva arribada al convent de San Marco, al centre de Florència, on va pintar l’Anunciació i un fresc a cada cel·la dels seus companys dominicans. En sortir, a pocs centenars de metres del ‘conventino’, trobem la Badia Fiesolana o de San Bartolomé (val a dir que  ‘badia’ és la manera que fa servir el dialecte florentí per dir ‘abazzia’; és a dir, un monestir regentat per un abat).

Aquest és l’aspecte que té actualment (des de fa anys el conjunt no compleix cap funció religiosa):

Recordo que a ‘Ofici d’amant a Florència’, Xavier Febrés explica que la composició de la façana d’aquesta església li recorda la de San Miniato al Monte fins al punt d’afirmar que l’una va ser el motllo de l’altra. Us poso aquí sota San Miniato tot convidant-vos a fer les consideracions que us semblin més oportunes:

Veig que Febrés va escriure la primera versió del llibre el 1989: és possible, doncs, que trenta-quatre anys després, les coses hagin canviat. A mi, però, se’m fa bastant difícil de detectar-ne possibles paral·lelismes. Tot el conjunt –dessacralitzat, com he dit més amunt– de l’església i l’edifici adjacent és des de fa uns quants any la seu del EUI (European University Institute) (vegeu aquí i també aquí), una institució per la qual han passat, com a alumnes o com a professors, els principals dirigents europeus del darrer mig segle. Fins i tot algun individu poc desitjable com un que li diuen Pepe Borrell

Aprofitant que en Francesco coneix a tothom i té bons contactes a tot arreu –i també gràcies al fet que en el grup tenim una persona que anys enrere va treballar a la biblioteca de l’Institut— ens deixen entrar per fer una ullada fugaç al jardí interior.

Tornem a la parada de l’autobus 7 per acabar el trajecte –no gaires parades, però amb fort ascens–, que ens deixarà al capdamunt de Fiesole. A la plaça més important ja que veig que la presideix un monument a Garibaldi i al rei Vittorio Emanuele. Som a punt per visitar la Fondazione Primo Conti, situada a un quart d’hora de distància i on, pel que ens diu el Francesco, ens esperen des de fa una estona.

Ens rep la directora de la Fundació que ens presenta la figura del pintor Primo Conti (vegeu aquí) i tot seguit ens condueix per una visita guiada a les dues seccions que atén la institució: la col·lecció de pintures de Conti (vegeu aquí les obres que conté, molt ben presentades en la pàgina web de la Fundació) i la biblioteca i l’arxiu (vegeu aquí), fonamentals per conèixer i estudiar l’evolució de la pintura italiana de la primera meitat del segle passat.

Perquè us feu una idea de qui era Primo Conti reprodueixo l’esplèndid autoretrat que va pintar quan tenia 11 anys i que va deixar tothom bocabadat per la precocitat que aquell jove artista demostrava.

Quan acabem aprofitem la privilegiada situació de l’edifici que acull la Fundació, envoltat dels turons suaus tan típics de la Toscana, per fer unes quantes fotografies del grup a la terrassa-jardí en un ambient carregat de bellesa i harmonia. Tant parets endins com enfora. Unes fotografies a les quals, ai las, hi mancarà l’A. Pels contactes que mantenim sembla que va millorant i diu que no m’hi amoïni. Tot i això compleixo l’acordat de bon matí i quan el grup reprèn el passeig per Fiesole mentre fa temps pel dinar jo m’enfilo a l’autobús 7 i torno a casa. Als seixanta graons que em separen de la terrassa amb vistes i de la seva estimada ocupant.

(Per a l’estadística: el dia el tancaré amb un total de 10.590 passes, segons el que em diu el senyor iPhone).

Vista de Fiesole des del jardí de la Fondazione Primo Conti

Cap al tard ens arriba una fotografia acompanyada de bons desitjos de recuperació per a la malalta. Una fotografia tan sorprenent i original que ens aixeca immediatament la moral. La Lídia Biel, una companya del grup, ha aprofitat les darreres hores de la tarda per visitar la Galleria della Accademia, contemplar el David de Michelangelo (vegeu aquí detalls tècnics i històrics de l’escultura) i fer aquesta fotografia que he reproduït en l’encapçalament de l’apunt d’avui i que torno a repetir aquí sota com a colofó.

Un final ben feliç. Gràcies, estimada Lídia.

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!