Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

(I aquí podeu accedir a l’apunt anterior)

Afortunadament l’A. ha passat bé la nit i tot fa pensar que aquest matí de Dijous Sant el grup ja no tindrà cap baixa. Com que és l’últim dia i uns quants de nosaltres tenim el vol de tornada a mitja tarda, el programa preparat pel Francesco es condensa en el centre de Florència i permet, fins i tot, trobar-nos mitja hora més tard –a dos quarts de nou– per comptes de les vuit dels altres dies.

La primera sorpresa del dia la tenim quan surto a la terrassa i veig que damunt del Duomo un parell de globus aerostàtics sobrevolen majestuosament la cúpula de Brunelleschi i el ‘campanile’ de Giotto. Una imatge que fins ara no havia vist mai i que m’apresso a deixar fixada en unes quantes fotografies que faig amb el mòbil. En la que he triat per a l’encapçalament de l’apunt d’avui es pot veure també, a tocar del marge esquerre, la silueta d’un ocellot de dimensions més grans d’una gavina que no sé identificar. M’atreveixo a interpretar aquests auguris: viurem un dia generós en bones sensacions. No m’equivoco gens.

Aprofitant l’estona de més que tenim abans de reunir-nos amb els companys, decidim acostar-nos al Duomo i a les portes del Baptisteri amb l’esperança que, atesa l’hora –un quart de vuit– i la fresqueta que fa podrem visitar la zona sense insuportables aglomeracions. Tampoc m’equivoco.

Quan el grup es posa en marxa el Francesco ens diu que l’objectiu del dia és visitar el Gabinetto Scientifico Letterario G. P. Vieusseux (vegeu aquí la pàgina web; vegeu aquí i també aquí) i mentre travessem en direcció sud la gran plaça del davant de l’església de Santa Maria Novella ens dóna algunes pinzellades sobre aquesta institució perquè comencem a fer-nos la idea de la seva singularitat. Agafem la Via Tornabuoni i entrem un moment al Palazzo Strozzi (vegeu aquí) on l’Arxiu Vieusseux té la seu oficial i disposa d’un espai reservat per quan han de fer actes i reunions importants.

Seguint Tornabuoni avall ens acostem a la zona de Santa Trinita, entrem a la església del mateix nom (vegeu aquí) i admirem la Capella Sasetti amb una esplèndida ‘Adoració dels Pastors’ i una col·lecció de frescos dedicats a San Francesc fets entre 1482 i 1485 per Domenico Ghirlandaio (vegeu aquí).

(El que l’A. i jo encara no sabíem aleshores és que l’apartament on viurem durant cinc dies el proper agost amb la nostra néta és just al costat de l’església, a la Via del Parione.)

Un centenar de metres més avall ens espera l’Arno i el pont de Santa Trinita, el lloc exacte on una pintura feta per Henry Holiday el 1884 (vegeu aquí) idealitza el moment que Dante veu com la seva estimada Beatrice passa de llarg sense fer-li cap cas. Commogut per l’emoció, el poeta ha de repenjar-se a la barana del pont mentre al fons es veu la silueta inconfusible del Ponte Vecchio.

Travessem el pont i entrem a la Via Maggio on trobarem, en el número 42, el Palazzo Corsini Suarez, seu actual del Gabinetto Vieusseux. Abans, a la cruïlla entre dos carrers veiem la impressionant Fontana dello Sprone presidida per l’inconfusible escut amb les sis boles dels Medici.

Una mica més enllà ens espera una altra de les fites importants d’aquest viatge: l’Arxiu Vieusseux, on veurem manuscrits originals de grans escriptors, una biblioteca espectacular i el laboratori de restauració de llibres on veurem de prop els estralls que va fer la inundació de 1966… i on sentirem una persona parlant amb l’accent típic de Florència.

(Continua, i s’acaba, aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!