Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Dia Mundial de la Poesia 2025: “Desamor”, de Josep Maria Llompart (Palma, 1925-1993).
Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera és també –tal com va declarar la Unesco el 1999– el Dia Mundial de la Poesia. L’obra triada enguany per celebrar la festa a casa nostra continua la tònica iniciada el 2020 quan, amb motiu de l’Any Josep Carner, no es va encarregar cap poema inèdit a un autor vivent sinó que se’n va triar un del protagonista de la commemoració.
El poema de la present edició és de Josep Maria Llompart aprofitant que enguany commemorem el centenari del seu naixement. El web de l’Any Llompart, que podeu veure aquí, forma part de la llista de commemoracions oficials de la Generalitat de Catalunya d’aquest 2025 (vegeu-la aquí).
La pàgina especial que la Institució de les Lletres Catalanes ha preparat amb motiu de l’esdeveniment la podeu veure aquí.
Us recomano molt especialment que feu una ullada al fullet (aquest) que, com cada any, s’ha confegit amb traduccions del poema a una vintena llarga de llengües i també a aquest opuscle amb orientacions didàctiques al voltant del poema triat i de l’obra de Josep Maria Llompart.
Si heu arribat fins aquí només us faltarà fer dues coses més:
- La primera, llegir el poema que reprodueixo aquí sota.
- La segona, que, escampant la bona nova, contribuïu a fer que el Dia Mundial de la Poesia –o, si més no, el seu esperit– duri tot l’any i no s’acabi a les dotze de la nit d’avui.
Desamor
Com si de cop abolissin
el fonoll de l’estiu, la raconada
que cobegen ones
agitadíssimes;
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges,
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;
com si les campanes
es negassin a repicar, com si la barca
ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
com si la torre de Pisa
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes;
com si les llàgrimes
ja no poguessin emmelar-te l’esguard,
com si definitivament
et morissis en el cap de cantó de la memòria.
Poesia Completa, 2018
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Poc pot dir un lector que encara li costa habitualment llegir poesia. Però molt concret per descriure aquell sentiment que tots alguna vegada hem tingut. Molt bell