Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Detestables tertúlies i tertulians, detestable ‘tertulianès’…
Ja fa molts anys que vaig arribar a la conclusió que el millor que podia fer pel bé de la meva salut mental era mantenir-me ben lluny de tot allò que sonés a debats, tertúlies i altres mecanismes de (suposat) contrast de parers, tant a la ràdio com a la televisió. I tant si eren de caire polític, com esportiu, cultural o de cap altre assumpte per l’estil.
Baso la meva decisió -que cada dia que passa trobo més encertada- en dos arguments. El primer és la fal·làcia que s’amaga darrere d’allò que tan sovint es diu que ‘cal conèixer totes les opinions’. Doncs miri, no. Hi ha unes quantes opinions que ja ens les coneixem (i patim) sobradament i, per tant, a mi almenys no em fa cap falta conèixer-les.
El segon és que, si faig comptes, amb setanta-dos anys de vida ben acomplerts (i a prop dels setanta-tres) disposo de mooolt menys temps per endavant que el que deixat enrere. Conclusió: he de ser extremament zelós amb les coses a les quals dedico la meva atenció.
Dit d’una altra manera: NO PUC PERDRE EL TEMPS.
Oi que se m’entèn?
Per això quan vaig tenir notícias de l’article que Laura Serra va publicar al diari Ara del 18 de novembre passat (vegeu-ne aquí el contingut íntegre) em vaig alegrar per la meva decisió de vetar l’entrada al menjador de casa meva a cap membre de la trepa opinaire, debatívola i tertulianesca. Només veure com es dediquen a encarcarar la llengua a base de tòpics i frases fetes que no sempre venen a tomb ja en tinc ben bé prou per llogar-hi un munt de cadires.
En l’article esmentat la periodista es preguntava ¿Què és el tertulianès? Vegeu tot seguit el que ens en deia:
“El tertulianès, el català de les tertúlies, es deforma quan hi treuen el cap les interferències, els barbarismes, els errors gramaticals o les frases estrafetes. No tot són errors. Hi ha expressions tòpiques i paraules buides pròpies d’un llenguatge burocràtic o polític, i també les expressions d’autodefensa retòrica i els allargaments dialèctics. Triem algunes expressions habituals.”
I tot seguit ens oferia la següent relació de vint-i-cinc esgarrifoses mostres d’estultícia verbal i argumental amb la qual tancaré aquest apunt no gens innocent que se m’ha acudit de penjar precisament avui, diada dels Sant Innocents:
25 expressions del tertulianès
- Fer-se trampes al solitari
- Tirar-se un tret al peu
- Fer un pas al costat
- Passar de pantalla
- Traspassar línies vermelles
- Posar damunt la taula
- D’aquí plora la criatura
- Mirar el dit que assenyala la lluna
- No tinc una bola de vidre, però…
- La Catalunya real / Els problemes reals
- Perquè ho entengui la gent / la meva mare
- Amb aquests temes no hem de fer demagògia
- No em tallis que jo t’he deixat parlar
- Agradarà més o agradarà menys
- Per activa i per passiva
- Com no podia ser d’altra manera
- El més calent és a l’aigüera
- La roda del hàmster
- La paleta de colors
- La tempesta perfecta
- La xocolata del lloro
- Finestra d’oportunitat
- Nego la major
- Xoc de trens
- Peix al cove
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha de tot al món de la tertulia, i aquest menysteniment de vos i de na Laura, – de qui no he pogut llegir l’article car no estic subscrit a l’Ara, – és més rebequeria impotent que crítica, i de fet, hi ha molt de desconeixement de l’univers tertulià, on – per exemple – A RAC , aquestes frases d’estulticia estàn penalitzades, a més hi ha tertulians interessants com El letrado Melero, Monica Terribas, Toni Aira, Bernat Dedéu, àrius Carol, i altres.
De fet, un digital com Vilaweb o l’Ara, que entenc són la vostra referència, que són sinó un recull de tertulians més o menys dispers. I és que l’estultícia va per barris.