Totxanes, totxos i maons

Dies enrere, més concretament el dimarts 9 de maig, la secció ‘El lector escriu’ del diari El Punt Avui va publicar una carta (vegeu-la aquí) que em va semblar summament interessant ja que parlava d’una mania que tenim tots bastant interioritzada i que em sembla que fóra bo que comencéssim a deixar de banda. Em refereixo a quan es parla de la ‘democràcia española’, una expressió (i totes les que s’hi inspiren) que aplega dos conceptes que la realitat ha demostrat llargament que eren del tot incompatibles: ‘democràcia’ i ‘españa’ (*). Com a molt podríem definir aquesta època com a ‘període posterior a la mort de Franco’, però no ‘postfranquista’ perquè sembla força evident que el franquisme està molt ben arrelat a españa. I d’aquí va plorant la criatura, precisament…

Democràcia o postfranquisme

Vaig escoltar una entrevista a la senyora Gemma Pasqual, autora del llibre Torturades en el podcast del pro­grama Llegim OKè?, que cada dimecres s’emet des de Ràdio Castellterçol. L’autora es mostrava aterrada pel fet que moltes de les dones torturades ho fossin en el període de la democràcia. Aquesta expressió ‘període democràtic’ o ‘estant en democràcia’ va sortir en diferents moments de la interessant entre­vista. Jo demanaria que s’eliminés de la terminologia històrica la paraula ‘democràcia’ o’ període democràtic’ per parlar de la situació política de l’Estat espanyol després de la mort del dictador i se substituís per ‘període postfranquista’. Es pot parlar de període democràtic quan no hi ha hagut cap condemnat per les tortures relatades? Es pot dir que vivim en democràcia veient el nostre dia a dia? Així doncs, referir-se al període 1975-2023 dient que va ser un ‘període pos­franquista en què van manar els de sempre’ ja és suficient.

Salvador Rofes Capo

Moià (Moianès)

I ja posat a demanar canvis d’hàbit en les expressions que utilitzem, em sembla que definir com a ‘fatxes’ la gentola de Vox (i de Ciudadanos i del PP), és fer-los un favor i atorgar-los una expressió que té tons massa suaus i lleugers. Aquesta gent són FEIXISTES, ras i curt. I com a FEIXISTES (res de ‘fatxes’) se’ls ha de nomenar i definir.

I que passin vergonya (si és que mai l’han coneguda)

——————————————————————-

(*) Ja he explicat en altres ocasions que a casa escrivim sempre españa així, amb minúscules, perquè les majúscules les reservem per a conceptes nobles i que se les mereixen: Escola, Museu, Biblioteca… I amb els dígrafs, el mateix.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!