Totxanes, totxos i maons

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que el meu admirat Gabriele Romagnoli ha escrit aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que de dilluns a divendres publica al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que s’ho val (i dispenseu si en la traducció detecteu alguna errada: l’he feta jo en pla totalment autodidacte):

La primera cosa bonica del dilluns 30 de març és la llista de consells per a la quarantena d’un antic detingut habituat, per tant, a molts anys de presó, a períodes llargs d’aïllament. Ara que és lliure i viu lluny, però novament reclòs en un espai, me l’ha enviat al mòbil.

Per ell és una experiència ja viscuda i de la qual ha tret uns quants ensenyaments. Aquests:

1)     Recorda que mentre estàs reclòs, aïllat, potser fins i tot en una infermeria n’hi ha d’altres que van de bracet amb la mort.

2)     No facis mai el compte enrere, oblida qualsevol data final de la pena perquè uns magistrats o el destí poden jugar amb tu i trobar mil raons per ajornar el teu alliberament.

3)     Els dies no t’han de semblar tots iguals, HAN DE SER tots iguals. Cada variació pot fer molt més difícil la següent. Llegeix el mateix nombre de pàgines cada dia. Si fas gimnàstica, repeteix els mateixos exercicis. Controla la son, controla-ho tot. Que la teva vida sigui hipnòtica com el moviment de les busques del rellotge.

4)     Aprèn alguna cosa que no sàpigues.

5)     No recordis ni fantasiegis, viu el present encara que estigui fet de poca cosa o de no res.

6)     Recorda que, tanmateix, no ets innocent.

7)     La fe ajuda, però si ja la tenies abans. Si no, no serveix.

8)     Prova amb la telepatia, però només amb una persona.

9)     Això s’acabarà i quan arribi el moment abaixa el cap, dona les gràcies i tira avant.

(vegeu aquí l’article en versió original)

————————————————————————————————————–

La primera cosa bonica del dijous 2 d’abril de 2020 és l’axioma de Cyrulnik segons el qual la resposta a una catàstrofe no consisteix a restablir l’ordre precedent sinó a crear-ne un de nou. Boris Cyrulnik és un psiquiatre francès de 82 anys. A ell li devem l’invent del concepte ‘resiliència’ –del qual, després, s’ha abusat fins al cansament–  però que esdevindrà el senyal de la reacció a la pandèmia.

Cyrulnik sosté que no podem viure sense els altres, que és una qüestió biològica i que cada guerra, sigui contra enemics visibles o invisibles, produeix solidaritat. I fabrica els seus herois, en el cas d’ara els metges i els infermers. Que la història ens ensenya que un exèrcit pot ser derrotat, però que després venen els comandos de la resistència.

La catàstrofe és la regla de l’evolució. El trauma és reparable, però no reversible: la ruptura és una fluctuació, aboca els sistemes a la creativitat. Del desordre a la fertilitat: el caos crea contínuament vides increïbles. Ara que potser esteu cansats de tant ‘tot anirà bé’ ell ens diu que ‘tot anirà millor’.

Cada idea té més o menys valor en funció de qui la proposa. De petit, els pares de Cyrulnik, jueus, el varen deixar en adopció mentre ells morien en el camp d’extermini. Es va salvar d’una redada a la sinagoga amagant-se en un lavabo i va créixer amb una dona misericordiosa sota un nom fals. Si al final de la guerra, soterrant el dolor, aquell vailet va ser capaç de pensar ‘Som-hi, ara toca reinventar-nos la vida’ val la pena fer-li cas.

(vegeu aquí l’article en versió original)

———————————————————————————————————

(La sèrie continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!