Totxanes, totxos i maons

Coincideixo amb G., una bona amiga de fa anys, a la llibreria Ona en la presentació de l’últim número de la Revista de Catalunya i el primer que fa és demanar-me explicacions de per què tinc aquest Bloc tan abandonat darrerament.

‘Ja ho vaig explicar’ (vegeu aquí), li dic mentre argumento que vaig molt atrafegat preparant uns quants viatges a Itàlia –tres, en concret– que tinc planificats entre abril i desembre d’enguany.  ‘Ja ho vaig llegir’, em diu, i, com si, a damunt, se’n fotés m’etziba ‘ allò de l’actiu i enfeinat, ja… però entre poc i massa, no?’

Per acabar de reblar el clau deixa caure de passada que li consta que són uns quants els que van seguint el que escric. I que si no troben teca arribarà el dia que acabaran abandonant el vaixell. La punyetera sap molt bé on clava la banderilla i aconsegueix arrencar-me un vacil·lant ‘bé… vejam què puc fer’.

I aquí estic, reprenent el fil després d’unes quantes setmanes de silenci (no d’inactivitat, que d’aquí és d’on plora la criatura) i agafant-me com a un ferro roent a un comentari de la G. abans de separar-nos: ‘si et falten idees te’n dono una: explica com ho fas, això de tenir les efemèrides i els aniversaris de cada any permanentment al dia; segur que això interessa als teus lectors.’

Mai ho hauria dit, francament. Però me la crec. I si això serveix per tornar a posar oli a la maquinària procuraré mantenir el decòrum habitual en aquests casos.

Començo, doncs, una sèrie d’apunts en els quals explicaré quan i com va començar, com va anar creixent i com vaig mantenint al dia la meva llista d’aniversaris i dates significatives que tant de rendiment està donant. Si més no en els darrers anys, fins al punt que hi ha qui em considera l’expert de referència en commemoracions i efemèrides singulars.

I per començar és just que em remeti al principi: als precedents familiars.

Més concretament —(vegeu-ho aquí)— a ma mare.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!