La majoria de dies entre setmana miro de combinar-m’ho per poder anar a dinar a casa. Tu diràs, entre quedar-me a menjar a la feina -o pitjor encara, fent un dinar de treball, que ni es dina ni es treballa- i poder anar a casa i fer algunes festes amb l’A. és que no hi ha color.
Entre festa i festa dinem i mirem els Simpson, és clar. Juntament amb “Polònia” són les dues opcions més higièniques per a la salut del cervell que es poden veure actualment en la televisió. Si més no en la que jo freqüento.
Quan toca pausa publicitària -que a can Antena 3 no baixa del quart d’hora- canviem al TN Migdia. Més que res per estar al dia de les darreres astracanades de la nostra classe política, tot i que els TN d’ara no són el que eren abans del canvi de règim. I mira que la cuina no ha canviat gens: els mateixos que els feien abans són els d’ara; no els ha calgut canviar de camisa.
Avui mateix, cap a tres quarts de tres, parlaven dels aldarulls a la Rambla arran de les celebracions del Barça -un “scoop” de rigorosa actualitat, per cert- i ha sortit a parlar un senyor en representació dels botiguers de la zona. (n’hi ha més)
Com qui no fa res resulta que l’home ha ejaculat la idea brillant de la setmana: ha declarat que els botiguers que ell representa estan disposats a afrontar les despeses que suposaria la construcció i instal·lació d’una còpia de la font de Canaletes en un altre indret de la ciutat perque així les celebracions i els aldarulls subsegüents canviarien d’escenari. Un Nobel per a aquest senyor!
Sembla que des de fa un temps les audiències dels TeleNotícies de TV3 estan baixant en picat. Veient el que s’hi veu i escoltant el que s’hi diu, francament, no m’estranya gens.
“I encara passa poc. I poc. I massa poc” (“El diluvi”, Ovidi Montllor)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!