Totxanes, totxos i maons

Remenant papers antics em trobo amb un article de Joan Triadú publicat el mes de maig de 1978 a la revista ‘Serra d’Or’. Parla de Josep Manyé, conegut a la BBC com ‘Jorge Marín’ (vegeu aquí), que durant la dècada dels quaranta va obrir un modest espai de comunicació en llengua catalana des de la capital londinenca. Les reaccions irades dels republicans españols a l’exili varen coincidir amb les de l’ambaixada franquista demostrant una vegada més que a españa tant les dretes com les no dretes no tenen cap problema a posar-se d’acord quan es tracta de disparar contra Catalunya. Hi ha coses, doncs, per a les quals el temps NO passa…

Català a la BBC de Londres

(Article de Joan Triadú publicat al número 225 de Serra d’Or, maig de 1978)

Ho llegeixo a les Memòries del Dr. Trueta: “El dia 20 d’octubre de 1946, vaig rebre una carta de Josep Manyé (més conegut pel pseudònim de ‘Jorge Marín’), que teballava a la secció espanyola de la BBC i encarregat en gran part del programa, on m’enviava un report que prepararen amb Josep M. Batista i Roca sobre la conveniència de parlar en català als catalans des de la BBC de Londres.”  Era tanmateix el moment del desencís, quan ja se’ns havia dit des del Parlament britànic que érem nosaltres mateixos els qui havíem de resoldre ‘els nostres problemes’. Però no els poguérem resoldre, perquè no era possible, de cap manera, que tots sols els resolguéssim. Mancaven encara vint-i-nou anys de dictadura. Trueta, que havia tramès aleshores exemplars del seu ‘The Spirit of Catalonia’ “a la major part dels caps polítics del país”, o sigui de la Gran Bretanya, on ell, des que s’hagué d’exiliar, residia, tingué èxit en les seves gestions, i al cap de pocs dies, el 9 de novembre, ell mateix pogué parlar en català de Londres estant. Però els programes pròpiament dits no començaren fins el 7 d’abril de 1947, muntats, dirigits i sobretot ‘defensats’ per Josep Manyé. Tot i que l’emissió durava només uns deu minuts i tenia lloc una vegada cada quinze dies –alternant amb basc i gallec–, la innovació, tan ben acollida a Catalunya, segons el testimonitge del Consolat Britànic a Barcelona, hagué d’ésser, doncs, ‘defensada’, i al cap de deu anys, caigué. Malgrat que les emissions en castellà eren aleshores de més de sis hores diàries, aquella petita, prudent i espaiada emissió en català es féu estimar de tots nosaltres i provocà les ires de tota la representativitat espanyola. Trueta ho comenta així: “Àdhuc el meu liberal veí, Salvador de Madariaga, s’adreçà a les autoritats angleses dient que calia suspendre les emissions ‘perquè encara farien augmentar la intransigència militar i franquista contra Catalunya’. (…) Amb aquest motiu es produí una mena d’unitat nacional castellana: els secretaris de Negrín a Londres i els falangistes de torn a l’ambaixada espanyola, uns darrera els altres, desfilaren pel Foreign Office irats per l’insult que es feia al castellà”. Ara, en aquest 1978, la BBC ens ha portat una exposició (passada per Madrid) sobre les seves activitats (*). En unes declaracions recents fou dit, amb lleugeresa, que les emissions en català no havien durat gaire i que els qui les feien se n’havien anat. La veritat és, doncs, ben bé una altra.

Tots els qui, passant per Londres, vàrem intervenir en aquelles emissions sabem el que significà la tasca de Josep Manyé, delicada, persistent i generosa, entre les hostilitats, les suspicàcies i els conformismes displicents: és hora d’agrair-la-hi.

———————————————————————————————–

(*) L’exposició a què feia referència Joan Triadú en l’article és aquesta.

(M’excuso per fer-vos enllaçar amb El País, però és l’única referència que he trobat a la xarxa.)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!