Acabo d’assabentar-me’n via Vilaweb: l’escriptor Màrius Serra ha estat elegit membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. És, sens dubte, una notícia magnífica. Per a ell, és clar, i sobretot pel país, que demostra amb decisions com aquesta que té molt clars on hi té els referents. Escric de memòria però juraria que
Hi ha un parell de gironins que m’estimo molt i que em fan passar força fam a l’hora de tenir novetats relacionades amb la seva feina. Un és el músic Adrià Puntí, del qual ja fa massa temps que els seus incondicionals esperem disc nou. L’altre és l’escriptor Josep M. Fonalleras (vegeu aquí la seva fitxa al “Qui és qui”, aquesta
Us reprodueixo el text íntegre de la meva crítica del llibre de Màrius Serra que el passat desembre va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la. És el mateix que podeu llegir des del dimecres passat en aquesta pàgina de Vilaweb Lletres. (n’hi ha més) Les mans que empenyen la cadira de rodes Pocs mesos després de
Avui, seguidors de les Totxanes, podeu llegir la meva crítica del llibre “Plans de futur”, amb el qual Màrius Serra va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la. La trobareu a Vilaweb. I més concretament si feu clic aquí. I aquí unes declaracions de Màrius Serra. Per cert, apunteu-vos que la presentació de “Plans de
Aprofitem que aquest diumenge la mare de l’A. compleix 89 anys per fer-li un regal molt especial: visitem el Monestir de Sant Benet de Montserrat per compartir unes hores amb la germana Josefina que hi viu, integrada a la comunitat, des de fa una pila d’anys. Pel que sé, la Josefina era cosina del Josep Rabella, el pare de l’A. Vivia en el primer
Ginebra 20 març 60 Amic Triadú: no us estranyi que us enviï la novel·la a la redacció de Serra d’Or. He perdut la vostra adreça. Recordo el carrer, però no recordo el número i no vull riscar que el carter sigui talòs i que la novel·la torni cap a Ginebra abans que l’hàgiu llegida. Perdoneu,
Dies estranys, els que estic vivint. Fortament engripat, dimarts a primera hora de la tarda vaig forçar veu i màquina amb la meva intervenció al programa “L’Oracle” de Catalunya Ràdio dedicat a l’exposició sobre Joan Triadú de la qual sóc un dels comissaris (aquí podeu escoltar el programa complet… i la meva veu ronca i
Una tria de les definicions que més ens han agradat a l’A. i a mi entre les aparegudes darrerament als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Lo único que nos permite ver és que no estamos en buena compañía: APAGÓN * Menut, però tanmateix a la moda:
Dino amb l’estimat Doctor R., perico trist i entranyable a més a més de professional altament qualificat en la modalitat del catalanisme pessimista, i com sempre que ens trobem em veig empès a contrarestar la seva visió tenebrista amb la meva convicció -més forta cada dia que passa- que això de marxar d’España ho tenim més a
(Anys 1959 a 1966) Me’n recordo de la primera vegada que vaig tenir un exemplar de la revista París Match a les mans. Jo tindria uns nou o deu anys i va ser a casa del tiet Martí i la tieta Conxita que eren els, diguem-ne, “ricatxos” de la família. (n’hi ha més) Me’n recordo de la primera
Fa uns anys vaig sentir per la ràdio un castís que parlava “d’aquesta modalitat del dèficit públic denominada cinema català”. L’apel·latiu, carregat amb una ironia que s’adiu força amb la meva manera d’entendre l’humor, em va agradar tant que me’l vaig apropiar i durant una temporada -la gent que tinc a prop ho pot certificar- cada vegada que sortia a
(Anys 1955-1958) Me’n recordo de com, gracìes a la tieta Maria Teresa, vaig començar a saber que hi havia altres músiques diferents de les que sonaven als “Discos solicitados” de la ràdio. (n’hi ha més) Me’n recordo de com, gracìes a la tieta Maria Teresa, vaig començar a saber que hi havia altres músiques diferents de les
Aquest mes de gener he publicat un total de dotze apunts. Els 10 més visitats han estat aquests: * 1) Els discos catalans de 2012 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí) * 2) Les cançons catalanes de 2012 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí) * 3) Els refranys: les coloraines de la parla. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4)
Aquí teniu la reproducció de l’article que el portal digital “Núvol” va publicar el diumenge passat a propòsit de l’exposició d’homenatge a Joan Triadú que es pot veure al Palau Robert de Barcelona fins al 28 d’abril i de la qual he estat comissari conjuntament amb Susanna Àlvarez. L’article el signem tots dos i es pot
Una de les conseqüències que la progressiva uniformització i degradació de la parla quotidiana estan deixant en les nostres converses és la pèrdua de l’ús dels refranys, les frases fetes i les expressions genuïnes. Es tracta d’un empobriment progressiu i imparable, relativament recent i molt em temo que irreversible. Molts de nosaltres recordem -considereu, si us plau, que aquest “nosaltres” remet a la gent de la meva edat: