Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

13 de juliol de 2021
2 comentaris

Del Tatano a Cavall Fort (setanta-vuitena carta a la meva neta).

Estimadíssima Mila.

Aquesta carta –la que fa setanta-vuit de les que t’he escrit– la vaig començar el dissabte 26 de juny, primer dia que l’ús de la mascareta quedava restringit a situacions molt concretes que, bàsicament, eren contactes en locals tancats i aproximacions inferiors al metre i mig entre persones que no pertanyien al mateix espai de convivència. Les circumstàncies, però, avui ja no són exactament les mateixes (si te n’he de parlar ho faré en una altra ocasió).

Fa temps que porto de cap escriure’t les meves impressions d’aquests darrers quinze mesos en els quals hem passat -com et deia en la carta anterior- de veure’ns dos o tres cops cada setmana a no veure’ns gairebé mai. Això a l’àvia i a mi ens ha fet comprendre millor els teus avis bretons, que des que vares nàixer et veuen només a temporades –Setmana Santa, agost, Nadal i poc més– i els és més fàcil de percebre com, entre una visita i la següent, et vas fent gran. I no només pel que fa als centímetres.

No puc treure’m del cap la impressió que aquesta temporada de veure’ns poc (amb el trist afegitó d’aquell viatge a Venècia que havíem de fer el juny de l’any passat i que se’n va anar a l’aigua) ens hem perdut episodis importants del teu creixement. Vull dir que la noia de nou anys que ara ets comença a donar pistes que està entrant en una etapa nova –accentuada, potser, pel naixement del Tom— i que alguns detalls del trajecte que t’ha portat fins aquí ja ens els hem perdut definitivament.

Tot això, de fet, ja ho intuíem, però una carta que fa uns dies va arribar a casa a nom teu ens ha acabat d’obrir els ulls. Te l’enviava la bona gent de la revista Cavall Fort per dir-te que els constava que des de 2017 ets subscriptora de la revista El Tatano, però que havent complert ja nou anys pensaven que potser t’interessaria més passar-te a Cavall Fort. I per engrescar-te adjuntaven en el sobre un exemplar recent. No cal dir que la nova situació et va agradar i, per tant, el canvi el vàrem fer ràpidament.

Aquell dia de finals de juny que, com t’he dit, vaig començar aquesta carta volia continuar parlant-te, per exemple, de la sortida que havíem fet tu i jo pocs dies abans, una tarda entre setmana, per anar a veure una pel·lícula que ens va agradar molt: ‘Cruella’. Va ser una sessió fantàstica: poca gent a la sala, una història que ens va atrapar des de la primera escena, el comentari que em vares fer sobre una de les cançons de la banda sonora —‘Feeling good’, de Nina Simone (‘la mama té el disc i m’agrada molt’)– i la naturalitat amb que vàrem veure tots els crèdits finals de la pel·lícula (és lògic que ens quedem per veure els noms de totes les persones que l’han feta possible) mentre tothom marxava em va fer pensar que anem per la bona línia.

Però aquesta carta va quedar interrompuda pocs dies després per raons de la feina que des de fa uns mesos em té força ocupat i que -sobretot aquest mes de juliol- se m’emporta la majoria de les hores. Tot i això, crec que en el calaix dels textos pendents d’acabar aquesta carta no hi fa res i, per tant, tot i ser conscient que no entrarà en el grup de les vint o vint-i-cinc millors cartes que fins ara t’he escrit em decideixo a acabar-la i penjar-la perquè, a fi de comptes, a la vida aquestes coses passen: no sempre estem a punt per a la fotografia i això també és una cosa que hem de saber entomar i reconèixer sense complexos.

Ara bé, en aquella carta que va quedar pendent fins ara sí que hi havia una cosa clara: la frase final. Una frase que tenia sentit després de llegir tot el que volia dir-te i que explicava el que al meu parer (i al de l’àvia) simbolitza aquest pas d’El Tatano a Cavall Fort i la manera com detectem que t’estàs fent gran. No l’he volgut suprimir perquè, ben mirat, és el resum més exacte de tot el que -més malament que bé- acabo de dir-te.

Quin paio, el Tom. Tan petit i ja tan afortunat!

——————————————————————————————

Les anteriors cartes a la meva neta (conjuntament amb altres apunts que la tenen a ella com a protagonista) les podeu trobar en l’apartat ‘Mila’ d’aquestes TotxanesAquí, vaja.

 

  1. Hauràs de començar una sèrie de “cartes al meu net”…Així no tindrà gelós. Es van fent grans i no els hem pogut gaudir amb la pandèmia. Quin regal més important deixaràs als teus nets amb les teves cartes (!)
    Avui, pel que respecte a nosaltres, ens arriba la família de Suècia a la que no hem vist des de fa 19 mesos. No cal dir que estem molt contents i esperem que la Covid ens deixi conviure amb pau i no tinguem cap ensurt.

Respon a SALVADOR ROFES Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!