Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

9 de setembre de 2010
0 comentaris

Barça-Madrid: dues victòries el mateix cap de setmana.

Deu ser que com que encara estic de vacances em miro les coses d’una manera més relaxada que d’habitud. Ho dic perquè a mi no m’ha sorprès gens ni mica que el President Montilla hagi decidit allargar la legislatura gairebé fins a la data màxima que li autoritzava la normativa electoral.

I no per assegurar-se el cobrament del màxim nombre de nòmines per a tota la seva gent com algun castís feia córrer ahir sinó, simplement, perquè una de les seves obsessions ha estat presentar-se com a contrafigura del President Maragall. Ni martingales ni idees de bomber: eleccions en diumenge i quan toquen. La plana grisor de les coses previstes, vaja.  (n’hi ha més)

Tampoc entenc tanta escandalera muntada al voltant del fet que en aquell cap de setmana les eleccions coincideixin amb un Barça-Madrid com si no hi hagués espai perquè la ciutadania pugui fer les dues coses -seguir el partit i votar- sense que s’incrementi el nombre d’ingressos en els hospitals per col·lapses i altres malalties derivades de l’estrés.

Ben al contrari, un Barça-Madrid sol segregar prou elements passionals com perquè el personal els vulgui canalitzar en un sentit molt concret per mitjà de la seva tria electoral. Tot ajuda…

Tampoc em sembla que hi hagi tants motius d’escàndol a propòsit del que ha escrit en el seu Bloc l’eurodiputat Tremosa (vegeu-ho aquí). Jo l’he llegit sense prejudicis i em sembla que l’home no diu res que no sigui cert. El que passa és que ha anat al gra i no ha emprat les enervants giragonses del políticament correcte. Res més, em sembla. I en tot cas, que aquestes declaracions hagin tret de polleguera el senyor Iceta o la gent d’El Periódico -aquest graaan diari català- no vol dir res. Forma part del programa, com si diguéssim.

I no s’acabarà aquí, la cosa. D’aquestes en veurem més. Per una i altra banda, no ho dubteu.

L’únic que em sap greu d’aquesta espera de dos mesos i quasi tres setmanes que se’ns obren al davant és que hi haurà més temps per assistir al depriment i fatigant espectacle dels nostres polítics per veure qui és capaç de deixar-la anar més grossa. Els uns atacant per la banda del cas Millet i les seves possibles implicacions amb Convergència i els altres apretant per l’afer de l’hotel del Palau i les seves possibles implicacions amb el PSOE de Catalunya (l’antic PSC).

Paciència i ja s’ho faran.

Per cert, la tonteria del dia li vaig sentir ahir a la senyora Alicia Sánchez-Camacho quan declarava al TN Vespre que el seu partit no participarà en l’ofrena a Rafael de Casanova (quina pena, tu) perquè els senyors Montilla i Mas estan rivalitzant per veure qui es presenta davant de l’electorat com més independentista i ells no volen fer-los el joc.

Aquesta bona dona té pa a l’ull -una bona barra (de pa)- si de veritat es creu animalades com aquesta.

En fi… Sigueu pràctics i no us oblideu de penjar la senyera al balcó de casa. Avui mateix; no cal que espereu al mateix Onze de Setembre.

I tampoc cal que la despengeu l’endemà. Que s’hi quedi uns dies més, que tinc comprovat que això els fot d’allò més…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!