Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

24 d'agost de 2021
3 comentaris

Una bona barra de pa a l’ull (i a l’ulla).

Aquesta moda de la duplicació de gèneres que en nom d’un discutible concepte de la correcció s’està escampant darrerament em sembla un costum enutjós i fatigant que procuro defugir sempre que puc.

Per bé que sembla que la cosa s’escampa de manera incontenible.

Poso un exemple que acaba de passar davant dels meus ulls. L’he tret d’un llibre editat fa molt poc -no donaré més detalls perquè el que m’interessa és el fet en general, no l’anècdota concreta- d’un autor català nascut el mateix any que jo i amb una bibliografia molt extensa. Vull dir, per tant, que no és pas un passerell acabat d’estrenar i que s’arrapa a la moda del moment.

El fragment que he triat pertany a dos paràgrafs seguits del pròleg escrit pel mateix autor i el reprodueixo perquè tinc seriosos dubtes -que aclariré en la intimitat enviant-li un correu electrònic tan bon punt enllesteixi aquest apunt (*)– sobre si el que ara llegireu li ha sortit de dintre o ha estat un suggeriment/proposta/imposició de l’editor:

“Convé ressuscitar els pares i les mares, i els avis i les àvies, i els morts i les mortes, comprendre’ls tots i totes, en els seus encerts i els seus desencerts. (…) Si la vida es concep com una cursa de relleus i no com una competició de tots i totes contra tots i totes, hem de concedir paper a l’admiració i a l’emulació, a l’agraïment.

En fi…

———————————————————————————–

(*) L’escriptor m’ha respost més de pressa del que m’esperava i em diu que, naturalment, el que volia era que es notés que se’n fotia dels tots, de les totes i de lis tutis.

Dubte aclarit, doncs.

(Tot i que jo hauria estat un pèl més explícit a l’hora de formular la sàtira, perquè és fàcil que algú es pensi que ho ha escrit -o que l’editor ho ha manipulat- amb tot el convenciment.)

(O potser el problema és meu, que amb el pas dels anys perdo la capacitat de detectar les subtileses…)

  1. ara he llegit la justificació de la suposada ironia i m’ha vingut al cap allò del Tenorio, crec, ‘si es broma, puede pasar, pero a tal punto llevada, eso no es broma ni es nada…’

Respon a SALVADOR ROFES Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!