Totxanes, totxos i maons

D’un temps ençà són poques les reunions de treball amb gent dels rams de la informàtica i de l’organització d’empreses en les que la conversa no estigui permanentment esquitxada  amb expressions tipus “look and feel” (per comptes de parlar de l’aspecte i sensacions que genera una cosa), “quick off” (per comptes de dir “posada en marxa”), “know how” (per comptes de coneixement o experiència), “front office” (amb els seus impagables germanets complementaris “back office” i “middle office”), “framework”, “bench marking” o “work flow”, per esmentar només les primeres que m’han vingut al cap en començar aquest exercici.

La tonteria, però, ve de més amunt i de més lluny perquè ja comencem a tenir damunt de les costelles unes quantes temporades d’anar aguantant com els nostres cosmopolites de via estreta organitzen “aconteixements” o “events” (Déu nos en guardi de dir “esdeveniments”) amb noms tan bonics com “Singles”, “BCN in Progress”, “Barcelona Fashion Week”, “Halloween”, “Cow Parade” o “Boulevard of Broken Dreams”. Fins i tot el diari Avui ha caigut en la tonteria que ens envolta i ha rebatejat la seva secció de Gent amb un espaterrant “People” que només de veure’l ja et posa la carn de gallina.

Per acabar-ho d’adobar cada vegada es parla més d'”agendar” una sèrie de reunions per comptes de, senzillament, planificar-les i fins i tot les secretàries més atentes i eixerides no s’escapen de demanar-te que t’esperis “un segonet”, que la persona per qui demanes de seguida s’hi posa. Per no parlar dels famosos i emergents “para nada” i “nos vemos”, ja aberrants en castellà, i traduïts profusament pels nostres moderns amb uns infumables “per res” i “ens veiem”.

Ahir llegia a la contra d’El Punt la crònica del sempre interessant Manuel Cuyàs a propòsit dels equilibris i envitricollaments lingüístics i sintàctics que conté el redactat del projecte d’Estatut per respecte a la cosa aquesta que ara s’han inventat del llenguatge no sexista i dels eufemismes en favor del políticament correcte. He esperat a veure si algun diari publicava el text íntegre en català i, tret de La Vanguardia que ho va fer en versió castellana, em sembla que cap dels diaris que freqüento ha tingut el detall. Demà, doncs, entraré al web del Parlament i m’imprimiré el text tal com ha sortit en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. Amb un retolador a la mà penso anar a la cacera de la tonteria. Qualsevol que em veurà de lluny pensarà “Mira, un altre penjat del Sudoku”. En aquest cas s’equivocarà però estic segur que em divertiré igual que fent el difícil de La Vanguardia. O més.

(*) Sé perfectament que “tonteria” no és pas un mot normatiu. Una relliscada més greu encara en un context com el d’aquesta nota d’avui que vol fer una defensa de la nostra llengua. Ho sé. I, tanmateix, hi insisteixo: mantinc intacte el TONTERIA perquè difícilment trobaria un altre mot que definís tan exactament això… la moooolta tonteria que ens envolta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!