Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Aquest castellà, que s’enganxa més que la ronya…
En el temps heroics de la televisió –parlo dels primers anys 60– era bastant habitual que la programació s’aturés de manera sobtada a causa d’alguna avaria en el sistema de transmissió del senyal. El ritual era sempre el mateix: pantalla en negre i desaparició del so fins que poc després –podria ser una espera de quinze o vint segons– apareixia un rètol que no va tardar a esdevenir mític i que, si no em falla la memòria, deia: “Rogamos disculpen esta interrupción en nuestro programa. Permanezcan atentos a la pantalla”.
Aquest ‘rogamos disculpen’ va ser una expressió que, a força de veure-la al menjador de casa, va fer fortuna fins al punt d’arrelar-se fortament en les converses de la gent d’aquí. Em refereixo a la gent que parlava en català.
I així arribem a aquests rètols que apareixen en els nostres carrers quan s’hi fan obres i que exhibeixen un esgarrifós “Preguem disculpin les molèsties” que, per anar bé, hauria de ser un senzill “perdoneu les molèsties” (o disculpeu, o dispenseu si us agrada més).
I si arrufeu el nas perquè preferiu una traducció més fidel arribaríem a un “Us preguem que disculpeu les molèsties” que a mi, personalment, em sembla molt carregat i bastant postís.
Val a dir que, ja posats en el tema, puc passar perfectament sense la pretesa cortesia del cartell. En una ciutat com Barcelona, en permanent estat d’obres, no disculpo res. Tolero, m’aguanto i em faig fotre perque no tinc altre remei.
Parlant de degradacions veig que el castellà tampoc se’n lliura. Passejant pel barri he trobat en els vidres d’una entitat bancària un parell d’anuncis que parlen d’un ‘cumple’ i un ‘finde’ que no auguren res de bo.
Però, vaja, ja s’ho faran, els castellans.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Us preguem que disculpeu les molèsties” és una altra còpia del castellà a evitar. Usar el verb “pregar” ho trobo una mica massa, massa exagerat i fora de lloc en aquest context.