Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Aturat en un semàfor sento un soroll que immediatament em posa en estat d’alerta. Damunt de la moto com soc no puc veure ni d’on surt ni què el produeix però és un so, un clic-clic, molt característic que ja no sé si el sento directament, filtrat pel casc, o és el meu cervell que l’evoca després de rescatar-lo del cove dels meus records més vells, més llunyans.
Feia un munt d’anys que no hi pensava, però n’hi ha hagut prou amb l’estímul d’un instant per saber que és el mateix soroll que feia el matalasser quan venia a casa a esclarir la llana dels matalassos. Recordo haver-lo vist en acció un parell de vegades pel cap baix.
Era tot un ritual: carregava els matalassos de casa -el dels pares, el de mon germà i el meu- i pujava al terrat. Començava desplegant un llençol a terra i tot seguit descosia cada matalàs per abocar-hi la llana.
Quan tota la llana era a la vista començava a ventilar-la, a separar la brossa i a desfer els nusos que tingués fins aconseguir que tot aquell conjunt es convertís en una massa flonja i voluminosa. Tota la feina la feia manipulant un parell de vares de castanyer una mica corbades que enfonsava en la massa i tot seguit enlairava sense parar de colpejar l’una amb l’altra, com buscant un ritme intern amb aquell clic-clic que set dècades després he recuperat.
Després era el moment d’omplir cada matalàs i de tornar a cosir-ne les vores amb ràpides puntades.
Feia servir una agulla especial per cosir teles gruixudes com, per exemple, els sacs. Per això el nom que tenia era ‘agulla saquera’ .
La mateixa agulla que el poeta J. V. Foix va esmentar a ‘És quan dormo que hi veig clar’, un dels seus poemes més coneguts: “Amb una agulla saquera / mato el monstre que no dic. / És quan ric que em veig gepic / al bassal de sota l’era.” (del llibre ‘On he deixat les claus’, 1953)
Calculo que a casa vàrem fer servir matalassos de llana fins al final de la dècada dels 50. Després va arribar el moment dels matalassos més sofisticats. Com el ‘colchón Flex’, que al principi tenia com a eslògan ‘De lo bueno lo mejor’ o el de la marca ‘Sema’ que va fer popular la frase: ‘Dijo Sema y se durmió… y como nuevo despertó’.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Efectivament: és una remor tan característica que no pot induir a confusió. Jo recordo que a casa també venia el matalasser i feia el mateix ritual que expliques i, quan anava a França a casa els sogres que ren de pagès, els matalassos eren tots de llana.
Un soroll, un record més. Gràcies.