Totxanes, totxos i maons

Aquesta història va passar ahir, dimecres, pocs minuts després de les 10 de la nit. A l’hora que tothom estava amorrat al televisor xutant-se la primera ració de "Porca misèria" de la temporada.  (n’hi ha més)

Mentre treia el cobrellit per preparar-me per clapar vaig engegar la ràdio just en el moment que sonava "Diamonds on the soles of her shoes", una gran cançó d’un gran disc: "Graceland", de Paul Simon.

Però com que està vist que hem vingut al món a patir la màgia va durar només uns breus segons perquè immediatament va irrompre la veu del senyor Joan Barril –"O rei da metafora patateira"– per donar pas a una veu femenina que col·labora en el seu programa "El cafè de la república", de Catalunya Ràdio.

Com que la cosa em va enxampar amb les mans ocupades pel cobrellit a mig plegar no vaig poder fer amb prou rapidesa el que faig quan ensopego amb el duet Barril-Ollé o amb l’inefable Xavier Solà d’"El suplement", que és canviar d’emissora.

Val a dir, però, que aquesta vegada no me’n penedeixo perquè si hagués estat més ràpid no hauria tingut l’oportunitat d’escoltar una de les mostres de "catañol" -és a dir, de castellà traduït- més clamoroses i sublims dels darrers temps.

Després de ser presentada als oients pel senyor Barril el primer que va esquitxar la senyoreta en qüestió -que jo, malpensat de mena, me la imagino com una "cosmopolita de lo Lindo"– va ser un esgarrifós "Anem allà" (es capta, oi? és el famós "Vamos allá", precursor del no menys famós "A por ellos, oeee" i cosí germà del montillenc "A totes llums"  comentat aquí) que a ella li deuria donar l’empenta que necessitava per engegar la seva perorata però que a mi, cansat de tot el dia i a punt d’entaforar-me dins del catre, em va deixar captiu, desarmat… i destrempat.

En fi, que entre metàfora i metàfora, el senyor Barril continua tan trencador com sempre…

——————————————————————————————-

(escrit a les 7 del matí del divendres)

Rebo un correu de matinada de T. Latorre que em diu: "Era a la cuina fent-me el sopar amb la ràdio posada i també em va semblar que la locutora deia "Anem allà" però em va semblar tan bèstia que automàticament vaig atribuir la pífia a deficiències de la meva ràdio i a la meva atenció centrada en l’olla que tenia al foc. Total, que em vaig convéncer que el que havia sentit realment era "A treballar". Ara ja no sé què pensar."

Jo continuo creient que el que vaig sentir és el que es va dir però com que no tinc la gravació del programa ni em considero dipositari exclusiu de la veritat deixo oberta una escletxa per a altres interpretacions. Si cal continuar parlant-ne ho farem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!