Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
M’aturo en un semàfor mentre comença a travessar el pas de vianants una senyora més o menys de la meva edat.
A mig camí, just davant de la meva moto, s’atura, mira cap enrere i crida: “Au, Troy, no t’aturis. Vinga, Troy, que tenim pas…”
Pel que diu dedueixo que de darrere dels cotxes aparcats a la meva dreta veuré sortir en qualsevol moment un quisso més aviat merdoset (a la vista del nom que tragina, vull dir).
I resulta que no, tu.
ERA EL SEU NÉT!!!
(vols dir que anem bé..?)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui anem millor que demà… Cada dia estem més a prop del desastre total. M’ha encantat un cartell de la Universitat de Granada que, cansats de què pares protectors anessin a demanar comptes de les notes dels seus fills han hagut d’escriure: “No s’atenen pares. Els estudiants són majors d’edat.”
Estan convertint els nens en mascotes