Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

22 de gener de 2022
1 comentari

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (83).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

El club dels humils

La primera cosa bonica del dilluns 17 de gener de 2022 és el club dels humils, fundat pel comte Alexander Rostov i conegut gràcies a ‘Un cavaller a Moscou’ (*). A la pàgina 196 de l’edició americana el seu creador, Amor Towles, ens deixa aquest preciós ensenyament: quan es pateix un contratemps important al final d’una vida que fins aleshores havia estat envejable podem reaccionar de maneres diferents. Podem, per vergonya, mantenir de manera residual alguns gestos que ens ajudin a amagar l’imprevist canvi de classe, comprant el darrer vestit de luxe o la targeta d’accés a algun saló exclusiu en el qual no calgui exhibir cap certificat de fidelitat. O potser, ensorrats en l’autocompassió podem fugir al més lluny possible de l’ambient al qual havíem tingut la fortuna de pertànyer, exiliats en una barraca i amb un nom nou. O, en fi, ens podem inscriure en el club dels humils, els que no porten cap distintiu, però que es reconeixen al primer cop d’ull. Els que en un tres i no res varen caure en desgràcia i que ara comparteixen una perspectiva de vida. Saben que bellesa, fama i privilegi són un préstec que se’ns fa i no una propietat adquirida. Ni envegen ni donen la culpa a ningú. Els humils no són ni humiliats ni ofesos. Davallen amb gràcia i fent-ho d’aquesta manera detecten com podrien remuntar. En els seus plans no hi ha lloc per a la venjança; ja s’encarregarà d’aquestes coses la Història. Garibaldi retirat a l’illa de Caprera, Ribery jugant a la Salernitana, la Carrà al sud. I el comte Rostov fent de cambrer al Metropol. I tots nosaltres que, si en som capaços, quan haurem estripat la targeta de visita, les insígnies i la targeta de crèdit ens alçarem i anirem a esbrinar què més ens espera.

(*) Trobareu més informació sobre aquest llibre aquí.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

——————————————————————————————-

Nicholas té el Covid

La primera cosa bonica del dimarts 18 de gener de 2022 és que Nicholas hagi agafat el Covid i estigui connectat al respirador d’un hospital escocès. Si no hagués estat així, hauria acabat sortint-se amb la seva. Quan el varen ingressar, Nicholas s’havia mort, dos anys abans, a Providence (America). Fins i tot havia tingut una cerimònia fúnebre en línia i s’havien reproduït les seves darreres paraules: “No hem de de tenir por d’apropar-nos a la benedicció del sol”. Homenatges a la seva memòria signats per l’alcalde i un membre del Congrés. Cendres escampades al mar. Molta commoció per la mort prematura de Nicholas, amb només trenta-dos anys. Alahverdian de cognom, però conegut amb una dotzena d’àlies més, entre els quals Rossi (*). Pocs mesos després algú es va adonar que aquell estimat ciutadà era buscat a l’estat d’Utah, on tenia pendents dues condemnes: una per violació i una altra per abusos. I a més a més amb la sospita que formaven part d’una cadena més llarga de delictes. No era mort; o, si més no, el seu estat era una mica millor: el Covid l’havia atacat greument a Glasgow i en l’hospital escocès, immobilitzat pel respirador, ja no podia fugir. Tenia una nova identitat però, de fet, l’anàlisi de sang i l’ADN coincidien amb els d’una persona en cerca i captura que finalment ha estat arrestada. És una magra consolació, cert; però fins i tot una magna tragèdia planetària pot tenir un costat positiu. La llavor d’un bé molt incipient, però un senyal de grans possibilitats. Han calgut molts esforços per acabar enxampant-lo, certament, però fóra bo que no oblidéssim que és gràcies a coses com aquesta que la història avança.

(*) Sobre Nicholas Rossi trobareu més informació aquí.

(si entreu aquí–i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

—————————————————————————————-

La república dels apartaments

La primera cosa bonica del divendres 21 de gener de 2022 és la república dels apartaments; és a dir, la manera com alguns edificis de Nova York s’estan constituint en estats independents. Tot va començar amb els confinaments i ara s’està completant.

Ja fa temps que l’edifici on m’instal·lo quan hi vaig ha creat, com molts altres, un sistema de comunicació, d’economia i de presa de decisions que s’acosta molt a l’autosuficiència. Si es tractés d’un sistema judicial el senyor Montesquieu n’estaria molt satisfet perquè els poders es mantenen separats. Tot va començar amb la instal·lació d’un tauler d’avisos (“Demà l’ascensor de servei estarà ocupat entre les 8 i les 12 per una mudança”, “A la dècima planta es preveuen algunes activitats sorolloses a última hora del matí”). Després va arribar el torn dels anuncis econòmics: ¿per què acudir a Ebay o Craiglist quan es pot vendre a “quilòmetre zero”? (“Banc per fer gimnàstica gairebé nou, 50 dòlars”, “Sabates Ferragamo usades només tres vegades, 300”) i fins i tot sense cap cost (“Regalo dos sacs de pinso al qual el meu gos ha resultat al·lèrgic”).

D’aquí a l’ajuda el pas ha estat breu (“¿Algú pot recomanar-me una persona per fer la neteja?” “Aquí tens el telèfon i les referències d’Andrys”). Després, la col·lectivització: “Fem abonaments als veïns a preu reduït per a repartiments a domicili”. La solidaritat: “Soc biòleg, el meu laboratori us pot fer fins a quatre tests gratis a domicili”, “Si necessiteu un advocat laboralista us ofereixo assessorament gratuït”. Funciona. Sobretot, per elegir president de la comunitat: és gairebé instantani.

(si entreu aquí–i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

—————————————————————————————-

(Continua aquí)

  1. Magnífica idea la de la república dels apartaments que em recorda al “banc d’hores” (jo treballo per a tu en coses en les quals soc expert i tu, o un altre, em retorna hores en allò que jo no ser fer) Quan vivia a SF vàrem intentar engegar-ne un i va ser un complet fracàs. És possible que en edificis alts on hi viuen molts veïns aquest experiment sigui possible, però en pobles amb cases unifamiliars i/o en habitatges de poca alçada dubto que pugui aplicar-se.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!