Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

That’s Life

La primera cosa bonica del dimecres 6 d’octubre de 2021, per incloure a la sèrie ‘moments cinematogràfics que ensenyen a viure’, és a la pel·lícula ‘El fotògraf de Minamata’ (*), quan Eugene Smith (Johnny Depp) diu no. Smith, el veritable Smith, era un fotògraf a la deriva: molts fills, molt whisky, cap amor i una carrera en clar declivi. Aconsegueix una última missió, al Japó: explicar per a la revista ‘Life’ què passa en una ciutat -Minamata- els habitants de la qual pateixen enverinaments i greus deformacions per culpa del mercuri que una fàbrica aboca a l’aigua. El president de la companyia l’intercepta, el porta a un lloc solitari i li ofereix un munt de diners perquè se’n torni cap a casa.

 Ell s’ho pensa, dubta: podria comprar una mica d’afecte dels seus fills, molt alcohol i un final seré, però diu que no. I s’encamina cap a un altre final: li cremen els negatius i pateix una violenta agressió de la policia. Tots els esforços inútils. Ferit i invàlid dispara encara unes quantes fotografies més que ‘Life’ publicarà poc abans que la revista tanqui portes definitivament. Són unes imatges extraordinàries.

‘El bany de Tomoko’ és una imatge clau de la història de la fotografia. Smith es morirà set anys després. Les lesions que va rebre no varen contribuir, certament, a allargar-li la vida. Però encara se sentia viu i va fer la millor fotografia de la seva carrera. Quan arribes a una cruïlla sempre has de triar: donar, prendre i seguir. Del que decidim depèn no pas la llargada del camí que queda per fer, sinó la petjada que deixem damunt la terra. And that’s Life.

 (*) La pel·lícula a què Romagnoli es refereix és aquesta.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

——————————————————————————————-

Les tres vides de Jonny

La primera cosa bonica del dijous 7 d’octubre de 2021 són les tres vides de Jonny Kim, que va ser membre de la Marina, metge i ara és astronauta. Ep, i només té 37 anys. Cosa que em fa pensar en quina idea portarà de cap per fer tan bon punt torni a la Terra. D’origen coreà, va néixer a Los Angeles i en acabar l’escola el va reclutar la Marina. Va ser socorrista, franctirador i agent especial en més de cent operacions a l’Orient Mitjà. Ha rebut tres medalles al valor. És llicenciat en matemàtiques, ha estudiat medicina i durant dos anys ha treballat en un hospital. Un bon dia va alçar la mirada cap al cel i es va dir: per què no? I va superar la selecció per esdevenir astronauta. Ensenya, s’entrena, fa voluntariat i està preparat per a qualsevol missió, terrestre o a l’espai. Els homes que se la juguen per canviar de vida i demostrar que tenen talents diversos són la meva passió. Quan era una mica menys vell jo hauria volgut ser Raf Vallone: periodista, futbolista, actor. En qualsevol ordre. Canviar és bo. I una prova d’això és mirar al voltant nostre per adonar-nos de quants ho haurien de fer i anar-se’n corrents a inscriure’s a la llista per anar a Mart. 

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

–—————————————————————————————-

 (Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!