Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

Vota Albertina

La primera cosa bonica del dilluns 17 de maig de 2021 és la senyora Giovanna Albertini, que ha convençut al seu marit perquè no es presenti a la reelecció com a alcalde de Milà amb l’argument que hi ha altres maneres de gaudir també de l’existència. Sense entrar en valoracions polítiques, en el consell es percep un concepte de la vida entesa com evolució i no com una cadena de repeticions. En la mesura del possible, allò que hem donat, donat està, i el que hem rebut, també. Per què repetir als setanta anys les angúnies de quan en tenies quaranta? Per què entestar-nos a picar damunt del mateix clau quan la resta de la paret és neta del tot? L’existència ha de tenir, és clar, un sentit polític com a projecte, com a adaptació als temps, com a recerca del significat que doni les millors respostes a les demandes de cada moment. ‘Em queda encara una vuitena part de vida per viure’, ha dit el no candidat (apel·lant, per cert, a un càlcul ben casolà). Ningú no sap quant ha de durar, però aquesta frase no és pas una capitulació, és una comprensió intel·ligent de les coses. ‘Busqueu-vos-en un altre’ i, ja posats, que tingui l’edat de l’energia, de les descobertes. Un dia, qui sap, en un creuer pels fiords noruecs coincidiré amb els Albertini i no els reconeixeré, però serà bonic. I pel que fa als altres, enganxats al mateix clau durant les vuit vuitenes parts de la seva existència, només una pregunta: ¿no tenen una muller (o un marit) que els aconselli?

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

——————————————————————————————-

Paraula de Mister

La primera cosa bonica del dimecres 19 de maig de 2021 és el discurs carregat de motivació de l’entrenador que inflama l’equip i el porta a la victòria. Un mite, un arquetip, les famoses paraules en els vestidors. L’últim a inscriure el seu nom en el Llibre d’Or de les xerrades que canvien el signe d’un resultat ha estat Simeone, de l’Atlético de Madrid, durant una pausa per hidratar-se. En el següents dotze minuts el seu equip va passar de 0 a 1 a 2 a 1. Màgia. Coses que només es veuen al cinema: Al Pacino a ‘Any Given Sunday’, o el doble de Pesaola a ‘L’uomo in più’, de Sorrentino. Però també a la vida real: el discurs de Zidane al Real Madrid que li va fer guanyar la Champions contra la Juventus, o el de Guardiola al City per superar el PSG. Miracles. Sí, però, que és el que varen dir? Al Pacino: ‘És futbol, nanos. Res més. I ara, què hem de fer?’. Guardiola: ‘Si perdem, perdem. Però en cap moment hauríem de deixar de ser nosaltres mateixos.’ Zidane: ‘Hem de pensar que el gol arribarà, d’acord? Doncs, vinga’. Simeone: ‘Tranquils, que el gol vindrà. I si fem el primer, després farem el segon.’ No és exactament Zarathustra, però ve a ser el mateix. El secret és que a la vida allò que compta no és el que et diuen, sinó qui t’ho diu. Si creus en aquella persona i si vols que sigui ella la que et digui aquelles coses. Però sobretot, es parla només de les frases que es diuen abans de guanyar. Es desconeix el que Simeone, Zidane, Pesaola, el falsos profetes o cadascun de nosaltres ha dit sense que després no canviés res.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

————————————————————————–

 (Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!