Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

27 de febrer de 2021
0 comentaris

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (42).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

El fantasma de Richard Gere

La primera cosa bonica del dimarts 23 de febrer de 2021 és Richard Gere en una pel·lícula de 2016 que ha passat força desapercebuda, ‘Norman, l’home que ho aconseguia tot’ (*). Encara es pot veure per Sky i, francament, el meu consell és que no us la perdeu abans que sigui massa tard. Ho dic per dos motius.

El primer: Gere està extraordinari, com mai l’havíem vist abans. Ha deixat de banda el paper d’home atractiu, llueix unes orelles com pàmpols, porta ulleres, els cabells els du enganxats al front, vesteix sempre igual, i malament. Es fa passar per un aconseguidor jueu que viu a Nova York, més fugisser que misteriós. Viu i treballa al carrer, la seva oficina és el mòbil, s’enganxa a algunes persones i mira de vincular-s’hi. És llefiscós i està desesperat. Oscil·la entre la generositat i les seves conveniències mentre va teixint una xarxa que al final es convertirà en la seva trampa.

El segon motiu és encara més important: Norman s’enfronta a un dilema moral que l’agafa per sorpresa al bell mig d’una existència superficial. La seva paràbola demostra que l’ètica no pot manifestar-se sense un sacrifici i que això és el que et porta a la redempció. Travessem una guerra per aconseguir la pau. Busquem el sentit de la nostra vida, però mai el de la nostra mort. Per això ens esforcem per entendre la bellesa extrema que hi ha en l’enigmàtica serenitat dels màrtirs.

(*) Si voleu informació sobre la pel·lícula la trobareu aquí.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

————————————————————————–

Morandi al quadrat

La primera cosa bonica del dimecres 24 de febrer de 2021 és un quadrat pintat per Josef Albers, un artista alemany. Ara mateix es pot veure exposada obra seva a la Zwirner Gallery de Nova York al costat de pintures de Giorgio Morandi. Vint-i-tres de l’un i vint-i-tres de l’altre en una estranya i perfecta juxtaposició (*).

Albers és un artista abstracte que pinta geometries. Morandi, natures mortes a base d’ampolles i objectes quotidians. Albers va fugir de l’Alemanya nazi cap a Amèrica. Morandi no ha deixat mai Bolonya i la seva província, tota una vida repartida en dos estudis. Què deu ser el que els fa compatibles? El quadre més conegut d’Albers estava penjat damunt del llit on dormia amb la seva muller Anni i es titula ‘Iguals i desiguals’.

Representava no un sinó dos quadrats, atrets l’un per l’altre com dos imants, units per una força fantàstica per bé que separats. Independents i tanmateix una sola cosa. Ell i Anni eren diferents. Per edat, religió i procedència social però es varen unir tot celebrant la permanència de l’espai que els separava, l’espai comú. El quadrat d’Albers ha après a conviure amb totes les altres formes, en l’art i a la vida. La capacitat d’estar amb l’altre pot ser una vocació o una tria, però sempre acaba esdevenint un destí.

 (*) L’exposició la podeu veure aquí.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

————————————————————————–

 (Continua aquí)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!