Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al català la culpa és tota meva: l’he feta jo en pla autodidacte).

Bon Final Social Club

La primera cosa bonica del dimarts 8 d’octubre de 2024 és el Bon Final Social Club, que vindria a ser el missatge ocult de “Buena Vista Social Club”, el vell film de Wim Wenders. Si arribes a viure prou anys com per banyar-te dues vegades en el mateix riu, llibre o pel·lícula descobriràs, a decennis de distància, que els efectes no són els mateixos, probablement perquè qui ha canviat has estat tu. No tornis a aquella música ni miris amb nostàlgia el Malecón. Pensa que de vegades la vida et pot sorprendre quan ets a prop del darrer revolt. I si t’ho mires fredament pots considerar com seria de bonic viure un gran final quan ja no esperaves res.

Com aquells vellets perduts de l’Havana que varen triomfar al Carnegie Hall di New York. I no dubteu gens que aquells músics del ‘Buena Vista’ tenien, com tothom, dret a un ‘bon final’. No en un geriàtric on ningú els aniria a veure, presoners de la cortesia de desconeguts, sinó un dolç final, amb la música preferida, un últim pas de ball tot just insinuat, al fons la remor de les onades… i el final.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Esperar un veredicte

La primera cosa bonica del dimecres 9 d’octubre de 2024 és esperar un veredicte a la cort d’apel·lació de Perugia per un procés tornat a obrir disset anys després d’una condemna per homicidi amb premeditació. Una nova prova pericial ha modificat el moment dels fets a una hora en la qual el condemnat tenia coartada. Es diu Andrea Rossi, company meu d’escola i amic de joventut. L’espera d’aquesta nova sentència és digna d’un d’aquells films que tota la vida ens han interessat.

El dia abans l’advocat arriba de Bolonya a una ciutat desconeguda mentre un home està a la presó pendent d’un fil entre l’última nit i l’eternitat. En els arguments de les pel·lícules sempre és millor que no et correspongui el paper de protagonista. Els drames són molt més tolerables quan no et toquen de ple. Per això es tria el periodisme: per apropar-se sense cremar-se.

Explicar un conflicte sense estar implicat en cap de les parts. Explicar un delicte i no ser-ne el culpable (aquests dies es parla molt d’un periodista gal·lès de la BBC que s’ha ficat en un bon embolic) (*). Tenir la possibilitat d’apropar-se, de ser-hi gairebé a frec, però poder tornar després a casa dient senzillament: ‘He vist…’

(*) Vegeu aquí.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

El bressol per a adults

La primera cosa bonica del divendres 11 d’octubre de 2024 és el bressol per a adults. Com altres creacions seves, els Shaker, un grup de persones (alguns els consideren una secta) que viu a Amèrica, l’han fabricat de fusta. L’actriu Frances McDormand ha estat l’encarregada de presentar-lo.

Hi pot jeure una persona encara que tingui una envergadura notable. De seguida es posa en marxa una música i algú el fa gronxar. Està pensat sobretot per a malalts i moribunds, com una manera dolça d’acomiadar-se; però també es pot fer servir simplement com un gest amorós. Hi ha una incomoditat inicial que cal superar però de seguida es torna plaent.

M’ha vingut a la memòria la història d’una parella que cada tarda l’un banya l’altra. Aquella onada de petits gestos de dedicació que es refermen com un ritual, la veu que repeteix les paraules d’una cançó, una pregària protectora. Retrobar la mateixa manta, el llum petit, la sonoritat difusa de quan eres infant. No ho dic de broma: potser sí que hauríem d’importar uns quants d’aquests bressols.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!