Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

5 d'octubre de 2024
0 comentaris

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (203).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al català la culpa és tota meva: l’he feta jo en pla autodidacte).

Bojos pels gats i els gossos

La primera cosa bonica del dilluns 30 de setembre de 2024 són els bojos pels gats i els gossos, tots els que s’estimen els animals i els adopten encara que després acabin posats sota sospita. Els ha tocat viure temps durs: tothom, des del Papa fins als candidats a la vicepresidència d’Amèrica, els menysprea. ‘I per què no feu fills, per comptes de?’. Amb aquest ‘per comptes de’ que sembla no tenir en consideració conductes existencials ignorades i no judicables. Què sabem de la vida dels altres? Potser la resposta la trobaríem en els seus historials clínics. O és que han sentit un altre tipus de crida. Potser algun és capellà, per exemple. O monja. Potser algun no ha trobat la parella adequada per fer feliç una criatura, sense que això vulgui dir que s’estigui tot el temps al bar o a Tinder. Ben mirat, qui té un gos o un gat eixampla el territori de l’amor; almenys de l’amor propi: es dedica a un altre ésser, se sacrifica si cal, molt més que algun pares que es limiten a passar als fills la fotocopiadora per reproduir la seva mateixa vida amb una pila de monedes perquè vagi funcionant. Els gats també et desperten a mitjanit. I als gossos els encanta sortir al carrer (amb tu) a aquella hora. Jo votaria als bojos dels gats i els gossos. Així, per instint (animal).

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

El negre

La primera cosa bonica del dimarts 1 d’octubre de 2024 és l’escriptor fantasma, altrament conegut com ‘el negre’, aquell que escriu per a un tercer i que no signa mai. Hi pensava mentre llegia una novel·la americana escrita per diverses mans, mans totes famoses, per bé que cap dels autors reconeix la part que se li atribueix. Fantasmes. Quanta vanitat queda soterrada, tant a la literatura com al periodisme i, malgrat tot, quantes vegades els lectors afronten un text amb prejudicis sobre l’autor abans de llegir-ne cap mot.

El d’escriptor fantasma és un ofici noble, com fer de titellaire o de conseller del rei. L’ombra és una pàtria. Sé de què estic parlant. Fa molt anys jo també vaig fer de negre. Desenes de tesis de llicenciatura, després una dotzena de guies turístiques (en la meitat dels llocs de què parlava no hi he estat ni abans, ni durant, ni després), articles periodístics, contes, unes memòries i una novel·la de lladres i serenos.

Tocava l’èxit de molt a prop i sense cap remordiment. Que et reconeguin? Un perill, més que un plaer. La cara al carnet d’identitat i prou. Ara mateix estic ben decidit a tornar a començar però desconec si encara hi ha mercat. Ho preguntaré a aquest que des de fa uns quants anys escriu tot el que signo jo.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Beirut estimada

La primera cosa bonica del dimecres 2 d’octubre de 2024 és Beirut, ciutat amb cicatrius, pròtesis i amb un historial clínic de moribund que no s’acaba de morir… fins que finalment es mor.

Per estimar-la cal aquella atracció que sentim pels supervivents: a un accident de cotxe, al tsunami, a un intent de suïcidi. Per qui viu quan hi ha una treva, però no es reconeix al mirall. La gent sol recordar els temps esplendorosos però ell sap que l’esplendor és la fase prèvia a la ruïna; per això prefereix la ruïna, perquè anticipa un nou esplendor.

Beirut és un punt de referència, un pedra de toc totalment fora de lloc. Se l’evoca per descriure bregues entre pallassos, però és pur Shakespeare en guerra. Per cada persona que mor n’hi ha setze que en fan festa grossa. La paraula ‘resiliència’ sembla pròpia del libanès tot i que després se l’ha anat traduint fins a convertir-la en una cosa gairebé nauseabunda. Beirut no es morirà demà, és morta des d’ahir. És un reflex en la vida dels altres. A cada treva els vells miren el rellotge, com fan a la tarda tot anticipant el moment de sopar. Consideren les bombes com una olor que ve de lluny, de la cuina d’una casa que ja no hi és. I de les runes en fan tresors.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Són millors els dolents?

La primera cosa bonica del divendres 4 d’octubre de 2024 és la presència simultània a les pantalles de dos enemics de Batman: el Joker, que torna als cinemes, i el Pingüí que protagonitza una sèrie a Sky TV. Dos dolents rehabilitats. Ja ho diu la gent: millor l’infern, que és on van les persones interessants. De fet, amb el temps Batman s’ha anat eclipsant i els seus adversaris han guanyat la partida. Serà perquè tant Joaquin Phoenix com Colin Farrell en fan unes notables interpretacions. O perquè sentim més empatia pels seus defectes físics i morals, per les seves relacions amb les mares, les cases humils i els barris miserables on han crescut. Sovint tenim la sospita que, tot i que els bons actuen com a tals, en realitat són hipòcrites i oportunistes; en algun dels seus rivals es percep, si més no, una sinceritat de fons i una dimensió humana, massa humana. Algú com el Pingüí no té cap pretensió de fer història o de comprar-la, en té prou mantenint-s’hi a dintre, sobrevivint al desastre ja consumat i dient que, si t’ho proposes, tu pots fer el mateix. Encara que no sàpigues volar per damunt de cap ciutat.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!