Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al català la culpa és tota meva: l’he feta jo en pla autodidacte).

Sobre la venjança

La primera cosa bonica del dimarts 17 de setembre de 2024 és la venjança quan veiem que apareix en alguna obra. Des d’Ulisses a l’Odissea fins a Denzel Washington a “El protector” passant, sobretot, per Dustin Hoffman (que no era cap heroi) a “Gossos de palla”. Clay és un llibreter jove d’una ciutat poc important de Georgia. Ven llibres de segona mà. I uns quants nous de trinca que ha escrit ell. Me’n dona un perquè el llegeixi, un ‘thriller’. Clay és un paio senzill, viu amb els pares, porta els cabells llargs i vesteix pantalons curts. El llibre s’acaba amb una venjança cruel i despietada.

Som gent tranquil·la però ens fascina la idea. Veure-la al cinema, llegir-la als llibres, imaginar-nos-la i imaginar com ens ho faríem per sublimar-la sense convertir-nos en violents. La superestructura ens ha gravat en el cervell la frase ‘justícia, mai venjança’ a la qual ens aferrem i ens consola saber que mai atropellarem amb el cotxe algú que acaba de robar una bossa. Ara bé, en les situacions més extremes ja ho veuríem què faríem si ens hi trobéssim. Qui té fantasia sap com aplicar-la. I esborrar totes les pistes.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

‘Housekeeping’

La primera cosa bonica del dimecres 18 de setembre de 2024 és el ‘housekeeping’ (*), una de tantes coses de la importància de les quals no ens adonem fins que ja no les tenim. Cada vegada són més els hotels americans que si t’hi allotges per més d’una nit no et fan l’habitació. Es limiten a buidar les papereres i a canviar les tovalloles, però ni canvien els llençols ni fan el llit. Quan tornes te’l trobes tal com l’has deixat, ni tan sols espolsen l’estora. És com si, en acabar el dia, el vigilant no endrecés la platja i en tornar l’endemà es trobés la sorra remoguda, les gandules escampades, unes ombrel·les obertes i unes altres plegades. El ‘housekeeping’ representava una reordenació màgica de l’univers que riu-te’n del mètode Kondo. Tanques la porta: caos. La tornes a obrir: ordre. Hi havia una bossa amb un nom per si volies deixar una propina. De vegades fins i tot trobaves un caramel damunt la gira del llençol, cortesia de desconeguts. Si vols pots demanar-ho de manera excepcional però et miraran malament. A l’hotel han reduït personal i les feines s’han hagut de distribuir entre els que han quedat, encara que baixi la qualitat del servei. Quan ja hauràs marxat tornaran a endreçar-ho tot: vet aquí l’herència que deixem per a un món millor.

(*) Mot anglès que es refereix al servei de neteja d’habitacions dels hotels i també, per extensió, a la neteja a les cases particulars.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

L’il·luminador

La primera cosa bonica del divendres 20 de setembre de 2024 è Rol, Gustavo Adolfo Rol, l’enigmàtic personatge torinès (*) que encara avui tanta gent intenta desxifrar i classificar en va. Llegeixo i miro cada cosa que surt sobre ell com, per exemple, aquest ‘Rol, l’il·luminat’ que acaba de publicar el seu nebot Franco amb el qual ens escrivim de tant en tant.

No totes les publicacions o documentals són sensats. I encara menys els que versen sobre temes dels quals es sol parlar a mitja veu. Hi ha qui invoca la superstició. Passava (i encara passa) amb la Mare Teresa de Calcuta: el bé resulta més incomprensible que el mal, no s’entén que encara hi hagi gent que s’obstina a fer-lo. Fetes totes les consideracions del cas el que a fi de comptes queda damunt la taula és que Rol feia el bé a canvi de no res.

Allò que alguns consideraven ‘trucs de màgia’ eren giragonses, maneres de convèncer-nos que hi ha altres espais i d’acostar-nos al llindar lentament. No cal tenir fe, amb una mica d’obertura mental n’hi ha prou per arribar a la conclusió que hi ha altres maneres de viure. I, per tant, desconec si Rol era un il·luminat; el que sí que sé és que era un il·luminador.

(*) Vegeu aquí i també aquí.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir aquest article en versió original)

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!