Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

Escrit sobre sorra i aigua

La primera cosa bonica del dimarts 9 de maig de 2023 és  ‘Palimpsest’, la instal·lació de Doris Salcedo (*) que recorda els pròfugs i emigrants que han mort i que ens fa notar com és de fugaç la nostra atenció. ‘Palimpsest’ s’exposa ara a Basilea i hi serà fins al final de l’estiu. Durant cinc anys l’artista ha seguit les informacions sobre les tragèdies del mar, ha parlat amb les famílies de les víctimes i ha posat cara a cara la permanència d’aquell dolor amb la temporalitat (en el millor dels casos) del que sent la resta del món.

Un palimpsest és un manuscrit antic el text del qual ha estat esborrat i netejat per escriure’n un altre al damunt, talment com fèiem amb els cassets i els vídeos i com fan (simbòlicament) els noticiaris de cada dia. Així doncs, tres-cents noms de desapareguts escrits amb sorra omplen uns solcs damunt d’unes lloses de pedra que, com gotes d’aigua, formen lletres destinades a desaparèixer. És el cicle violència/indignació/oblit del qual tots formem part. Diré més: en som còmplices. Cada tragèdia aparta l’anterior: feminicidis/guerra/massacres a l’escola.

El recorregut d’una notícia no és el mateix que el de la vida, encara que de vegades ens hi resignem. Alternativa? Adopta la teva tragèdia, no pretenguis ser partícip en el condol per totes. Tria’n una i segueix-la, com si fos escrita damunt la teva pell.

(*)  Per més informació vegeu aquí i també aquí.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Flamencs a Roma

La primera cosa bonica del dijous 11 de maig de 2023 són els fanàtics de la Roma, els més espectaculars del futbol. Per entendre-ho no cal anar a l’estadi sinó a la piscina, amb els flamencs. Fins ara creia que n’hi havia prou agafant un dels (molts) taxis que tenen sintonitzades sempre emissores esportives, però el cert és que encara no havia vist res.

Com cada matí vaig a nadar. Trio el carrer Dos perquè l’U està ocupat. Faig la primera piscina a braça, giro, continuo i veig que al carrer Tres hi ha algú. Però U i Tres no estan nedant. Són en la posició dels flamencs, de perfil, un davant de l’altre, una cama dreta i l’altra doblegada, les mans repenjades als flotadors que separen cada carrer. El meu cap entra i surt de l’aigua i vaig sentint: “Matic… Mourinho… Zaniolo… Mourinho… si l’àrbitre… Mourinho… Mourinho… l’any que ve…”

Faig la volta i torno. Ells no s’han mogut i el discurs continua al voltant dels mateixos temes. U, que va a la tribuna per feina, està perplex; Tres, en canvi, és un mourinhià de pedra picada. Faig quaranta piscines. M’aturo. Respiro. Sento que diuen: ‘Bé, ja hem fet el fet’. I surten. Mitja hora a la piscina sense fer ni una braçada, parlant de Winaldum, Pellegrini i, sí, de Mourinho. Coses així passen aquí. I com qualsevol variant de l’absurd són molt lluny de commoure’ns com una estrella.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!