Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

4 de juliol de 2020
0 comentaris

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (13).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte):

La primera cosa bonica del dilluns 29 de juny de 2020 és el nom amb què les forces d’ordre públic solen batejar les seves operacions especials. Segurament abans de convocar una conferència de premsa i escriure’l sobre el rètol que penja darrere seu s’hi deuen pensar molt… tot i que algunes vegades diria que encara fan curt.

L’altre dia, per exemple, a Rho (prop de Milà). Els ‘carabinieri’ varen arrestar una noia, el seu xicot i un amic acusats d’haver apunyalat, per venjança, un altre noi. Resulta que l’any passat la noia, encara menor d’edat, va ser violada pel que ara han apunyalat i altres amics seus. Per comptes de presentar una denúncia la noia s’ha buscat un xicot, li ha explicat el que va passar, han contractat un tercer més fort que ells, amb una excusa han parat una trampa al violador per apallissar-lo i veient que encara es resistia li han clavat un punyal al tòrax.

Ras i curt: un afer de violència d’anada i tornada. Els ‘carabinieri’ de Rho ho han descobert tot i han batejat l’operació, tancada amb sis detencions, amb el nom “All about Love”. És a dir, ‘Tot sobre l’amor’.

Penso que menys amor hi ha hagut de tot, en aquest afer. He llegit aquesta història en un diari important. El redactor que l’ha escrita s’ha posat del costat de la Benemèrita i, volent donar un nom fictici a la diabòlica noia que ha protagonitzat la revenja, ha triat ‘Angèlica’. En el fons, una manera de fer més amable la realitat, rebatejant-la.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

——————————————————————————————————

La primera cosa bonica del dijous 2 de juliol de 2020 és l’agenda a la inversa: la de les coses que no hem de fer, la dels compromisos que hem d’evitar, la de les persones que hem tenir ben lluny… Necessitava un quadern per prendre notes per a un extens article que estic preparant sobre les ruïnes de la Roma moderna (es publicarà el dijous vinent) quan he trobat en un calaix una agenda que ja no recordava. A la coberta hi diu ‘Roma’, a sobre la marca d’un colosseu estilitzat tipus Nike i a sota la frase ‘Ciutat candidata als Jocs Olímpics de 2024’. Una andròmina, ja. És de color negre i porta una goma elàstica tricolor que sembla la màscara de Mateo Salvini. Recorda una cosa que no ha esdevingut i que encara es discuteix si ha estat per bé o per mal.

Mentre l’examinava he pensat que aquest tipus de quaderns els fem servir habitualment per recordar què hem de fer, a qui hem de veure, quines cites improrrogables tenim o per anotar què necessitem o què hem de retrobar sense haver de forçar la memòria. Però hauríem de tenir una agenda per usar-la a l’inrevés. Que ens recordi que no cal que anem a un acte, ni llegir un llibre que no ens interessa, que hem d’evitar un viatge inútil, no telefonar a ningú per compromís i no copiar cap text (la memòria ja sap seleccionar allò que de debò té importància). No espatllar, en fi, la vida “portandola in giro in balia del quotidiano gioco balordo degli incontri e degli inviti, fino a farne una stucchevole estranea”. (*) (**)

(*) Aquest text pertany a la versió italiana dels versos finals d’un poema de Kavafis que Carles Riba va traduir així:No, no l’abarateixis agafant-la, / rodant sovint amb ella i exposant-la / a la diària bajania / de les relacions i els intercanvis / fins que es torni com una forastera enfadosa.” (En tant que puguis)

(**) Buscant per la xarxa he trobat una versió més recent feta per Raimon Ribera i Mercè Sala que també m’agrada i per això la poso: “Procura no degradar-la arrossegant-la, / portant-la per tot arreu i exposant-la massa sovint / a la bestiesa diària / dels esdeveniments socials i les festes, / fins que arriba a semblar un avorrit lloc comú.” (Tant com puguis)

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

——————————————————————————————————

(La sèrie continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!