Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

Només ha estat un somni

La primera cosa bonica del dimecres 1 de febrer de 2023 és aquella sensació, a la nit o a l’alba, de treure’ns del damunt monstres, perills, insensateses només pensant: ‘ha estat un somni’. Alleujats, com si un cop d’aire s’ho emportés tot, la respiració es relaxa i els núvols s’esvaeixen. Un alliberament. Tan plaent, la sensació, que al llarg de la vida aprenem a anticipar-la, a provocar-la abans fins i tot de començar a despertar-nos. Mentre els dards volen, mentre el tsunami es desencadena pensar ‘ha estat un somni’ funciona com un escut que ens neteja l’ambient. Sempre és a punt, siguem capaços d’invocar-lo tan bon punt la fantasia pot esdevenir amenaça: ‘només serà un somni’. Quan el rellotge de l’apocalipsi el tenim a tocar de la mitjanit, quan les glaceres es fonen, quan l’arrogància assalta el poder, tanquem els ulls i pensem: ‘tot això és un somni’.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Per una causa justa

La primera cosa bonica del dijous 2 de febrer de 2023 és l’anarquista que va fer una tria diferent: no parlo d’Alfredo Cospito (*), sinó de Lorenzo Orsetti, conegut com Orso o com Tekoser (**) que va sortir de la Toscana per anar a morir a Síria. Tenia trenta-tres anys i a la carta de comiat que portava al damunt deia: ‘Espero que també us arribi a vosaltres el dia que decidireu donar la vida pels altres, perquè només d’aquesta manera és com canvia el món. Totes les tempestes comencen amb una senzilla gota, procureu ser aquesta gota.’

Em nego a creure que posar una bomba en una comissaria de policia sigui aquella gota. Pot ser-ho, en canvi, combatre per un ideal llunyà però comú, per la democràcia participativa del Rojava (***) contra el mal que representa Estat Islàmic, Erdogan o Assad. Els seus escrits revelen un home en pau amb ell mateix, convençut del camí recorregut i no gens espantat davant la possibilitat de morir. Hi ha opinions que no entenc, però sí que entenc les accions. De Cospito no puc dir el mateix. Breument, la vida d’Orso va ser ben aprofitada. En el seu destí no hi ha hagut cap derrota. La derrota és lluitar tota la vida per causes irrellevants. O equivocades.

(*) Vegeu aquí més informació sobre Alfredo Cospito

(**) Vegeu aquí més informació sobre Lorenzo Orsetti

(***) Vegeu aquí més informació sobre el Rojava

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

–———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!