Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

27 d'agost de 2022
1 comentari

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (109).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

13 vides, una idea

La primera cosa bonica del dimarts 23 d’agost de 2022 és la manera com es poden salvar tretze vides en el film del mateix títol, aquell dels nois tailandesos que varen quedar empresonats en una cova. És una història que gairebé ja l’havíem oblidat, potser perquè la memòria RAM del nostre cervell la reservem per a les tragèdies. ¿Hi hauria algú que volgués escriure res a propòsit de l’aniversari d’aquell final feliç? Ron Howard ho ha fet en una bona pel·lícula que aconsegueix mantenir l’atenció encara que tothom ja sap com acaba.

El que molta gent desconeix o ha oblidat és per què va passar tot allò. Els nois estaven localitzats, però per treure’ls calien moltes hores i un recorregut sota l’aigua que difícilment podrien afrontar amb èxit. ¿Què es podia fer? En aquesta ocasió el salvador va ser qui va trobar solucions que ningú més havia pensat, aquell que, no tenint una solució, se la inventa, descarta tot el que es considera possible i es decideix a provar l’impossible.

Dit i fet: es va buscar un submarinista que, alhora, fos també anestesista: va adormir els infants i va transportar-los com paquets inerts, esperant que en el transcurs de la travessia no se’n despertés cap o que la dosi del somnífer no els matés. En casos com aquest els anglesos diuen que algú ha pensat “out of the box”, fora de la capsa. Els que pensen d’aquesta manera són els que tenen el poder de treure’ns de la cova. Cal recordar-ho sempre. Avui i d’aquí a un mes i dos dies. (*) I, sobretot, després.

 (*) Referència a les eleccions italianes que es celebraran el 25 de setembre.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

El profeta del bidet

La primera cosa bonica del dimecres 24 d’agost de 2022 és el profeta del bidet, un profeta fracassat en la seva croada americana. Llàstima, perquè es mereixia una mica més de sort. Passejant per Brattleboro, una petita ciutat de l’estat de Vermont, em crida l’atenció una botiga a la cantonada del carrer principal. No exhibeix cap rètol però l’aparador mostra un bidet. L’observo amb sorpresa perquè en cap casa o hotel d’Amèrica no n’he trobat mai cap. S’obre una finestra i un individu amb els cabells llargs i pinta de hippie em diu amb entusiasme: “Yes! We have bidet!”. Surt i li encanta saber que soc italià: la seva família prové de Potenza. Em convida a entrar a la botiga: un espai totalment buit llevat de tres bidets arrambats a la paret i dos vàters equipats amb mecanisme automàtic de neteja.

Es diu Brian Blass, i la seva marca és ‘Blass Bidet’. Demà tancarà. Per sempre. Ho ha provat però no se n’ha sortit. Va descobrir el bidet durant una visita que va fer als seus parents d’Itàlia i va pensar que seria una idea genial importar-lo. Però res: ocupa massa espai i els banys aquí són petits, em diu. Ha provat els de raig integrat a la tassa (500 dòlars), els de tub extern (100 dòlars) i res. El local el tenia llogat per un any i el contracte ja li ha vençut, d’aquí l’atmosfera de liquidació total. Demà de bon matí carregarà vàters i bidets en una furgoneta i els guardarà en un magatzem. ¿I després?: “Posaré un anunci a E Bay i buscaré una feina… que sigui higiènica i ben polida”.

(si entreu aquí  -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

———————————————————————————————–

Fills de nosaltres mateixos

La primera cosa bonica del dijous 25 d’agost de 2022 és una petita gran veritat que he trobat a l’última pàgina del llibre de Chris Furhman ‘Vite pericolose di bravi ragazzi’ (*). Una mica Holden, una mica Huck Finn, m’havia submergit en aquesta saga d’adolescència fins que a la darrera pàgina he trobat la moral de la història: Aquesta: “Vull que les persones recordin com eren d’infants. No vull que creixin del tot. Cada adult és la creació d’un infant. La meva vida és el resultat dels somnis i de les limitacions del minyó que vaig ser fa tant de temps, quan encara les coses podien passar per primera vegada.”

Cada adult és la creació d’un infant, aquesta és la clau. No som tant fills dels nostres pares com de nosaltres mateixos. Hem estat purs i temorencs, fins i tot els més ferotges han somiat d’esdevenir herois i no cínics contrabandistes.

Els devem un respecte, a aquells infants, buscar la manera de no decebre’ls, ésser a l’alçada de les seves expectatives, no trair-los mai creant una separació entre el que érem i el que hem acabat essent, dues fotografies diferents en les quals no es reconeix el mateix personatge. Tots vivim una primera vegada i dubto que, de fet, n’existeixi una segona. Així sigui, doncs: endavant amb la primera!

(*) És l’única novel·la d’aquest escriptor mort molt jove. Va originar una pel·lícula que va ser doblada en català: aquesta

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

  1. No és estrany que a en Romagnoli li hagi agradat 13 VIDAS. És una pel·lícula basada en fets reals que demostra que l’impossible algunes vegades és possible. I que quan hi ha una catàstrofe tan mediàtica el món es bolqui en ajudes…. mentre deixem que el Mediterrani vagi engolint immigrants que volen arribar a Europa. La pel·lícula està molt ben feta tècnicament i és molt emotiva. Si teniu AMAZON PRIME la podeu veure gratuïtament.
    Però aquesta no és l’única pel·lícula sobre els nens atrapats a la cova de Tailàndia: A Disney +, el que hi estigueu subscrits, podeu veure un magnífic documental del National Geografic del 2019 titulat THE RESCUE que en castellà s’ofereix com RESCATE EN LAS PROFUNDIDADES. Esplèndid.
    I per si no n’hi hagués prou, el 22 de setembre NETFLIX té previst l’estrena mundial de la pel·lícula THE CAVE RESCUE que, de les tres, és l’única que compta amb entrevistes amb els nens rescatats.
    Jo he vist les dues primeres i espero embadalit l’estrena de la tercera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!