Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a la versió digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

Qui és Savino?

La primera cosa bonica del dilluns 27 de juny de 2022 és una cadira buida a tocar de la barra d’una ‘trattoria’ a la zona de la Maremma (Toscana). Al respatller hi ha un nom pintat: Savino. Inevitablement tothom pregunta: Qui és Savino? Un client força veterà es gira amb un got de vi blanc a la mà i respon que Savino ja no hi és. Era un client fix que hi anava cada dia a ofegar les penes: la dona llunyana, el fill amb un munt de problemes, la feina perduda. Savino seia d’esquena a la barra i mirava la porta, el carrer i els camps. Com fan tots els vells sempre explicava les mateixes històries. Els anys de joventut en aquella Itàlia del ‘boom’, algunes batalletes inventades, una aventura amorosa… Una vida com tantes altres que al primer cop de vent passen a l’oblit, que no aspiren a entrar en cap santoral i que acaben desapareixen de l’àlbum familiar perquè la seva família no en té cap. Després, ves a saber per què, un client va escriure el seu nom a la cadira i des d’aleshores tothom que entra per fer un refresc o menjar una mica de carn a la brasa s’atura i pregunta: Qui és Savino? I la seva vida plena de vulgaritat torna a la superfície.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Doctor Human

La primera cosa bonica del divendres 1 de juliol de 2022 són les sèries de metges de nova generació. Per què agraden tant? Crec que és perquè el drama principal el pateix el metge. Pensem-hi: el doctor House té una discapacitat a la cama dreta, ‘The good doctor’ és autista, ‘Doc’ ha perdut la memòria d’uns anys de la seva vida i el més amable de tots, el doctor Max Goodwin, de ‘New Amsterdam’, té càncer (amb el detall confortable que, de les quatre temporades, les sessions de quimioteràpia les fa durant la primera). Quan jo era petit desconfiava dels barbers calbs, després vaig entendre que el procediment millor per fer front a un problema és haver-lo experimentat en pròpia carn. Que no se m’ofenguin els metges sans, segurament tant o més eficients que els altres, però ara es busquen en els metges detalls que revelin la seva vulnerabilitat, gairebé se’ls demana l’historial clínic per verificar que han passat per uns tràngols similars. I, sobretot, que han trobat la solució per sortir-se’n. A la nit, després d’empassar-te d’una tirada quatre episodis seguits, tens la certesa de patir dintre teu alguna malaltia rara, però també de l’existència d’un metge capaç de guarir-la perquè coneix el dolor que provoca. Un taumaturg, vaja; però humà.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!