Avui dedicaré un espai molt breu a deixar constància d’una expressió en llengua del 155. Em refereixo al famós ‘al loro’ que, tot i que l’hem traduït directament com ‘al lloro’, vol dir el mateix que ‘compte’, ‘al tanto’, ‘atenció’, ‘no badeu’ i un munt d’expressions més que el català té per donar i vendre.
L’expressió la va popularitzar l’any 1984 Enrique Tierno Galván, aleshores alcalde de Madrid i home peculiar que va donar peu a algun joc de paraules a propòsit del seu nom i ideologia com, per exemple, ‘el socialismo tierno que no galvaniza a nadie’. Va ser quan, en un festival de rock patrocinat per l’ajuntament, va donar la benvinguda als assistents dient-los que es ‘col·loquessin’ i que estiguessin ‘al loro’. I aquí va començar tot.
De fet, Tierno sabia perfectament que la frase prové del món de la tauromàquia: ‘suerte, vista y al toro’ era el conjur que els toreros recitaven abans de sortir a la plaça. Una frase que durant la guerra civil la va adoptar també l’aviador franquista Joaquín García Morato com a lema de la seva ‘Patrulla Azul’ d’avions de caça.
Ja ho veieu, doncs. Més que estar ‘al lloro’ fóra bo deixar de banda els préstecs de la llengua del 155. Compte, per tant, i no fem gaire el ruc, que la palla va cara…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!