Passo pel carrer Pelai i m’adono de com l’Ajuntament ha pintat una àmplia franja de la calçada per treure espai per a la circulació dels cotxes i donar-ne a vianants i, sobretot, ciclistes, patinetaires, corredors de patins en línia, monopatins i usuaris d’altres tipus d’artefactes relacionats amb la mobilitat i amb la murga a la gent que va a peu.
Veient la decoració que els nostres manaires municipals s’han empescat se m’acut pensar en els arqueòlegs que d’aquí a cinc-cents anys excavaran la zona on ara hi ha la ciutat de Barcelona.
Quan descobreixin entre la runa trossos d’asfalt pintat amb cercles i coloraines, ¿què s’imaginaran a propòsit de la gent que vivíem a la ciutat? ¿quines teories estranyes ordiran per explicar el significat d’uns símbols tan estranys?
A mi, francament, em sembla que això no és normal. Que a aquesta gent de l’Ajuntament li passa alguna cosa…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!