No voldria incórrer en pecat de simplificació, però si hagués de sintetitzar els arguments en contra que he pogut llegit fins ara els separaria en dos tipus: les crítiques al documental com a producte audiovisual, i les que apunten cap al seu contingut i estructura.
En el primer cas li toca el rebre a la banda sonora (titllada de “fúnebre” i “tètrica”), al ritme (massa lent) i al to (afectat, transcendentalista). En el segon cas les crítiques deploren que sigui un treball sense risc, que només agradarà als convençuts i que -a diferència del que pregona el títol- presenta la imatge d’un Joan Sales que més aviat no fa cap nosa.
Un altre punt de coincidència dels detractors del documental és el de posar en dubte que el resultat final de tot plegat ajudi a crear interès per l’obra de Sales entre els lectors. Especialment els més joves.
Un cop exposades les raons dels altres miraré de dedicar el proper apunt a exposar el meu punt de vista. Esteu avisats.
(Continua aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!