Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

23 d'abril de 2010
0 comentaris

A París (sobre Garzón, Samaranch, Jiménez Villarejo…).

Mentre penjo la senyera al balcó -festa de Sant Jordi i diumenge de consultes sobiranistes- penso en l’espectacle que vivim aquest dies i arribo a una conclusió: estem bojos.

Abans d’ahir, si fa no fa a la mateixa hora que el President del meu país lliurava la Creu de Sant Jordi als senyors Alberto Aza, José Maria de Mena i Carlos Jiménez Villarejo, grans patriotes catalans,…  (n’hi ha més) 

… TV3 interrompia la seva programació per emetre un programa especial dedicat a la memòria del falangista Juan Antonio Samaranch.

Just vint-i-quatre hores abans s’havia fet a Barcelona un acte de suport al jutge Garzón -professionalment un matusser, personalment un cregut, pel seu capteniment amb l’independentisme un indesitjable- denunciat per un col·lectiu també falangista. No cal dir que era ple de gent carregada de santa indignació i que només hi faltaven el Sabina, el Bosé, el Manuel i la Belén perquè hi fossin tots.

Ahir les despulles del senyor Samaranch -Déu l’hagi ben perdonat- varen exposar-se en el Palau de la Generalitat amb el Govern en ple fent-li els honors amb tota la prosopopeia habitual en aquests casos. Després li varen fer funerals de cap d’Estat.

La setmana passada el Tribunal Constitucional es va tornar a pixar una vegada més damunt d’aquest Estatut que tan amoïnats té els espanyols.

Potser és que ja començo a tenir una edat. Potser és que aquestes laborioses -tot i la meva condició de crític literari ja jubilat- vigílies de Sant Jordi m’han agafat amb les defenses baixes i ara em surt el cansament. Sigui el que sigui cada dia estic més convençut que estem tots bojos i que això ja no hi ha qui ho aguanti.

De moment l’A. i jo demà de bon matí agafarem un avió cap a París fins dilluns al vespre. Tres dies sense diaris ni ordinador per celebrar amb l’estimada els meus seixanta anys. Quina delícia!

I de retruc festa també pels soferts lectors d’aquestes Totxanes. Que també s’ho mereixen.

Aprofiteu el cap de setmana. Pengeu la senyera al balcó i els qui pugueu fer-ho aneu a votar les consultes sobiranistes.

Au revoir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!