Resultats de cerca per: Coral Romput
Tal com vaig anunciar en alguns apunts previs (vegeu aquest i també aquest) el 10 d’octubre passat vàrem fer la lectura col·lectiva del ‘Coral romput’, de Vicent Andrés Estellès en el Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L’enregistrament de la lectura el podeu veure -i escoltar- en el document que teniu just
(Vegeu-lo també a Vilaweb) La commemoració dels cent anys del naixement de Vicent Andrés Estellés es desplega al llarg d’aquest 2024 en un munt d’activitats de recordatori i homenatge a tot arreu dels territoris de parla catalana i, molt especialment, al País Valencià i al Principat. Particulars, institucions i entitats culturals organitzen propostes encaminades a difondre l’obra d’un poeta que,
Dies d’escriure poc a les Totxanes. Gens, vaja. Cap alarma, però. És un episodi més d’allò que cada vegada em passa més sovint: hi ha vegades que el llegir em treu l’escriure, d’altres que és l’escriure el que em treu el llegir. Sense oblidar el que em passa aquests dies: la feina m’ocupa més temps
Fa vint anys, en un dels primers apunts que vaig escriure en aquest Bloc (aquest) explicava uns quants rituals que de tant en tant procuro acomplir i que, d’alguna manera, em serveixen per carregar les piles de l’ànima. Com a lògica conseqüència del pas del temps, entre els que aleshores detallava i els que encara
(La sèrie comença aquí) Segurament algú s’escandalitzarà (amb una certa raó, val a dir) de veure un monument poètic de quasi una hora i mitja d’extensió com el “Coral romput”, de Vicent Andrés Estellés, reduït a la categoria de “cançó llarga”. Ho entenc, però el nom de la secció diu el que diu i, d’altra
Avui fa exactament una setmana exposava aquí mateix les meves primeres impressions en calent (vegeu-les aquí) després d’assistir a la primera de les quatre representacions programades al Teatre Lliure de la versió de Joan Oller del poema “Coral romput”, de Vicent Andrés Estellés. Aquella nit escrivia que no tenia gens clar que la millor alternativa
Escric aquest apunt apressat tot just arribar a casa després d’assistir a la primera de les quatre representacions del “Coral romput”, el monumental poema de Vicent Andrés Estellés, que es va estrenar a Salt fa un parell de mesos i que es faran al Teatre Lliure d’avui al diumenge. No he sortit entusiasmat. Aquest podria
Els seguidors d’aquestes Totxanes saben que tinc una flaca especial per “Coral romput”, el monumental poema de Vicent Andrés Estellés escrit el 1957 de resultes de la mort de la seva filleta i enregistrat per Ovidi Montllor i Toti Soler el gener de 1979. Crec que sóc un dels escassos posseïdors de l’edició original d’Ariola
Tal com estava previst (vegeu aquí) hem llegit Vicent Andrés Estellés i estem molt contents perquè l’experiència ha estat extraordinària. La idea d’homenatjar Estellés d’alguna manera una mica especial, atès que ara es commemora el centenari del seu naixement, se’m va acudir fa sis mesos, l’abril passat, i el resultat ha estat que amb el
No és la primera vegada que ho dic aquí: a casa som de mena matinera. Ho comento sense posar-hi cap èmfasi, constatant una realitat. La majoria dels dies -estiu i hivern, feiners i festius- a les sis del matí ja estem alçats i ja hem fet el ritual de les tres galetes Maria sucades en
Com us deia abans d’ahir, pensant sobretot en els lectors que s’han incorporat recentment a les Totxanes i que es pensen que són cosa de fa quatre dies, aquesta setmana penjaré uns quants apunts que recordaran algunes de les coses que escrivia anys enrere. Com el d’avui, que he preparat pensant que potser us farà
(La sèrie comença aquí) Maria del Mar Bonet amb Jordi Sabatés. Joan Josep Isern (Enderrock 328, març de 2022) Quan el desembre passat planificava els articles d’aquesta secció pensava fer una ‘primavera Jordi Sabatés’ que consistia a dedicar els articles d’abril, maig i juny a parlar des de diversos angles d’aquest músic i compositor que
(La sèrie comença aquí) Alguns silencis especials Joan Josep Isern (Enderrock, 314; març de 2021) No cal ser expert en Frederic Mompou per valorar els silencis en la música, la importància d’aquells espais entre nota i nota a través dels quals alguns autors aconsegueixen que la màgia i la sensibilitat es posin a cent. Més
10 de gener: la Unesco proclama el català com a llengua oficial -la dissetena- de la institució. 15 de gener: atemptat contra la sala de festes Scala de Barcelona. Hi varen morir quatre treballadors. 25 de gener: un atemptat amb un aparell explosiu adherit al cos mata l’exalcalde de Barcelona Joaquim Viola i a la
Estimadíssima Mila, He tornat a passejar pel Parc Güell. Feia bastants mesos que la meva estona diària d’exercici físic la feia (quan m’hi posava, diguem-ho tot) damunt d’una cinta rodant del gimnàs del Club Natació Catalunya. Caminava mitja hora amb la màquina programada a ritme viu i així cobria l’expedient que se suposa que la gent de