Fa molts anys, quan encara ens predicava coses a mon germà i a mi amb la intenció que algun dia ens fossin útils, mon pare solia advertir-nos que anéssim amb compte perquè en aquesta vida ningú -o quasi ningú- no regala res. I que els bancs i les caixes encara molt menys. Dissortadament ara sabem que els fets li han acabat donant la
Aquest mes de maig he publicat un total de tretze apunts. Els 10 més visitats han estat aquests: * 1) Els anuncis de fa cinquanta anys, quan l’abstemi no tenia premi. (vegeu-lo aquí) * 2) “Les meves cases favorites”: una veritable delícia. (vegeu-lo aquí) * 3) Jo mai deixo ni piratejo llibres, ni discos, ni DVD’s, ni… (vegeu-lo aquí)
Si algun lector combina el seguiment d’aquestes Totxanes amb les meves intervencions (un pèl sincopades, ho reconec) a Twitter potser recordarà que dies enrere vaig fer una piulada que, si fa no fa, venia a dir el següent: “Pertanyo a la generació dels qui, quan un dia Internet no funciona, de seguida ens pensem que és perquè devem haver
Aquest cap de setmana els de casa anirem una mica atrafegats ja que celebrarem com cal el primer aniversari de la Mila, la nostra néta. Però vosaltres, que tindreu més temps, podríeu aprofitar els dos dies de lleure per veure un parell de documents d’allò més recomanables pel que tenen d’exercici de decència i de
(Anys 1995-2013) Me’n recordo molt bé de la primera vegada que Vicent Partal em va parlar dels seus projectes a la xarxa. Va ser un dia de principis de 1995 en el meu despatx. En aquella època a la feina m’havien encarregat l’edició d’un CD-Rom sobre el patrimoni arquitectònic de Catalunya i per fer-ho vàrem contractar els serveis d’una empresa que es
Quines coses que em passen, Déu meu… quan fa quinze dies vaig anunciar aquí mateix i a les xarxes socials que el proper 19 de desembre em prejubilaria vaig començar a rebre missatges de felicitació de companys, coneguts, amics i fins i tot d’algun desconegut d’aquests que segueixen les Totxanes en silenci fins al dia que, pels motius que
Sé que molta gent ho considerarà una mania o, fins i tot, un defecte. Jo no ho veig de la mateixa manera, ni de bon tros. I per això precisament en faig bandera i ho pregono ben alt: des de fa molts anys no deixo llibres, ni videos, ni DVD’s, ni cassetes, ni discos de vinil, ni discos compactes a ningú. És
(Anys 1974-1980) Me’n recordo dels anys que, després de deixar l’empresa de reparació de pisos que tenia mon pare, vaig acabar els estudis d’Aparellador alhora que entrava a treballar en una constructora d’edificis de nova planta. D’aquella època m’han quedat un munt de records lligats als diversos projectes arquitectònics en els quals vaig intervenir des de la trinxera (vull dir a peu d’obra, no
Un feliç atzar va fer que ahir al matí, amb molt poca estona de separació, entrés en contacte per motius de feina amb dues entitats relacionades amb l’Auditori de Barcelona i per dos afers totalment deslligats l’un de l’altre. Una afortunada casualitat, ja dic. Val a dir, però, que com més gran em faig menys crec en coincidències i més en el fet
Em trobo amb una vella amiga a la qual no veig des de fa força temps. Anys enrere va marxar a treballar a un país centreuropeu i hi va arrelar durant una llarga temporada. Ara ja ha tornat i té ganes de refer els contactes d’antany. Em pregunta què és de la meva vida i em falta temps per
Els seguidors més atents d’aquestes Totxanes -sobretot els que les segueixin en dispositius que no siguin mòbils, perquè amb aquests no es pot veure- ja saben que des de fa un parell d’anys a dalt de tot, a mà dreta del títol del Bloc, hi ha un comptador que marca els dies, les hores i els
Fa unes setmanes vaig dedicar uns quants apunts a elogiar la trajectòria d’un poeta/músic que jo m’estimo de manera molt especial: Víctor Obiols, en el planeta de la literatura, i Víctor Bocanegra, en el de la música. Vaig parlar dels seus llibres i dels seus discos tot lamentant que l’obra d’un creador de la seva talla sigui reconeguda només
Els seguidors d’aquestes Totxanes saben que d’ençà que vaig retirar-me de l’ofici de crític literari a la premsa només he mantingut la fidelitat a la revista mensual “Serra d’Or”, en la qual cada any publico una mitjana de cinc o sis articles. (n’hi ha més) No em faré la barba d’or, evidentment, però em sento molt còmode i molt
Aquest mes d’abril he publicat un total de setze apunts. Els 10 més visitats han estat aquests: * 1) Sant Jordi 2013: les meves recomanacions. (vegeu-lo aquí) * 2) Arts Santa Mònica com a símptoma. (vegeu-lo aquí) * 3) Pista llarga per a la Tina Vallès. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Sorpreses de la ràdio matinera.
Els seguidors d’aquestes Totxanes segurament recordaran de quina manera més màgica el meu company del servei militar Àngel Checa va reprendre contacte amb mi després de quaranta anys. Ho vaig explicar aquí mateix fa uns mesos i us asseguro que cada vegada que rellegeixo aquell apunt em faig creus de com arriba a ser de generosa i imprevisible