Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

“Tots Sants”: documentar la música.

6 d'agost de 2013

Aquests dies d’agost, que solen tenir unes quantes hores relaxades, són ideals per entrar en una pàgina web que us recomano amb tot l’entusiasme que sóc capaç de transmetre. És aquesta i es diu “Tots Sants”. Una pàgina ideal pels amants de la música que es fa a casa nostra. Una pàgina per passejar-s’hi una llarga estona i,

Llegir més

Els dietaris de Vicenç Villatoro.

2 d'agost de 2013

Segueixo Vicenç Villatoro des de fa una pila d’anys. Tant en la seva faceta de periodista com la de novel·lista o d’escriptor de dietaris. Potser algun lector veterà d’aquest Bloc recordarà el que ara diré: si les Totxanes no tenen activada l’opció que admet els comentaris dels lectors és per una causa íntimament relacionada amb una novel·la seva. Ho vaig explicar en aquest apunt

Llegir més

Vacances especials.

1 d'agost de 2013

Avui començo les vacances d’estiu. Tot el mes d’agost. No seran, però, unes vacances més, com les de sempre, perquè tenen una connotació molt especial: són les darreres vacances de la meva vida laboral. Com els seguidors habituals d’aquestes Totxanes saben molt bé, el proper mes de desembre -d’aquí a 139 dies, segons el comptador que hi

Llegir més

A propòsit de “Joan Sales. L’home incòmode, la veritat que fa nosa” (i 6).

29 de juliol de 2013

(La sèrie comença aquí) Els lectors que, apunt rere apunt, han tingut la paciència d’arribar fins aquí recordaran que l’opció triada pels responsables del documental “Joan Sales. L’home incòmode, la veritat que fa nosa” -si voleu veure’l cliqueu aquí– ha estat la d’explicar una mica de tot allò -molt- que representa Sales i de fer-ho per mitjà d’una sèrie de persones que anaven exposant les

Llegir més

A propòsit de “Joan Sales. L’home incòmode, la veritat que fa nosa” (5).

28 de juliol de 2013

(La sèrie comença aquí) Vist el plantejament i l’estructura del documental, tal com s’ha comentat en l’anterior apunt, es podria dir que “Joan Sales. L’home incòmode, la veritat que fa nosa” és com un mosaic de veus diferents cada una de les quals presenta una faceta, un fragment del retrat d’una personalitat molt singular. Aquesta polifonia de seixanta minuts, de

Llegir més

A propòsit de “Joan Sales. L’home incòmode, la veritat que fa nosa” (4).

26 de juliol de 2013

(La sèrie comença aquí) Hi ha dues maneres de plantejar-se la confecció d’un documental de seixanta minuts sobre una figura tan complexa com la de Joan Sales: centrant l’atenció en un o dos aspectes del personatge i mirar d’aprofundir-hi tant com es pugui, o bé tirar mà de la miscel·lània, del “de tot una mica” i procurar que el relat final no ometi

Llegir més

A propòsit de “Joan Sales. L’home incòmode, la veritat que fa nosa” (3).

25 de juliol de 2013

(La sèrie comença aquí) Com que una part dels blasmes contra el documental anaven dirigits cap a la banda sonora començaré parlant de la música i després ja em centraré en la lletra d’aquest “Joan Sales. L’home incòmode, la veritat que fa nosa” que podeu veure aquí.Mirant els crèdits finals m’assabento que l’autor de la música es el senyor Álex García Amat, un professional de

Llegir més

A propòsit de “Joan Sales. L’home incòmode, la veritat que fa nosa” (2).

24 de juliol de 2013

(La sèrie comença aquí) Quines coses… Abans d’ahir, quan penjava el primer apunt d’aquesta sèrie, poc em podia imaginar que els meus comentaris generarien tantes reaccions, us ho asseguro. En unes poques hores he rebut correus de lectors que, per regla general, es defineixen a favor del documental tot i que m’adjunten enllaços a pàgines on s’han formulat crítiques en contra.Dit d’una

Llegir més

A propòsit de “Joan Sales. L’home incòmode, la veritat que fa nosa” (1).

22 de juliol de 2013

Una nit del passat més de juny el Canal 33 va estrenar el documental “Joan Sales. L’home incòmode, la veritat que fa nosa” (vegeu-lo aquí), dirigit per Francesc Canosa, amb guió de Joan Safont i banda sonora d’Álex García Amat.Durant la projecció reconec que en algun moment, sol i mig a les fosques al menjador de casa, la fatiga em va

Llegir més

La música dels ocells.

18 de juliol de 2013

Aprofitant que encara no fa gaire calor ni hi ha gaires turistes passejo amb la néta pel Parc Güell a quarts de nou del matí d’un diumenge de juliol. Jo a peu i ella, és clar, a la cadireta. I més contents que uns gínjols, tots dos: ella, que és l’arrossegada, i jo, que sóc l’arrossegador. Arribem a un indret on em crida

Llegir més

La Villoldo.

16 de juliol de 2013

La memòria és una màquina que mai no s’atura. Una màquina molt senyora perquè li agrada lliurar els seus productes quan a ella li dóna la gana i en les condicions més insospitades. Segur que us deu passar també a vosaltres que de tant en tant i sense venir a tomb irrompen en el vostre cap rostres, veus, paraules, músiques o olors

Llegir més