El capital més valuós que aquestes Totxanes han acumulat al llarg dels quasi deu anys de la seva existència sou vosaltres, la gent que les seguiu. Molt sovint ho feu en silenci, sense donar senyals de vida. Altres vegades, en canvi, us poseu en contacte amb mi -tant se val que el Bloc no admeti comentaris, l’adreça del meu correu és fàcil de
En el meu darrer apunt comentava la manera com, de vegades, en aquests temps de canvis a velocitats vertiginoses, les expressions del llenguatge comú pròpies dels costums d’una època poden esdevenir obsoletes en una o dues generacions. Hi ha altres vegades, però, que les modes inspirades pels mitjans de comunicació i els seus protagonistes principals -periodistes, opinadors i polítics- generen
Un dia de l’any 2005 vaig tenir l’oportunitat d’assistir, per motius de feina, a una presentació prèvia d’aquella campanya de normalització lingüística endegada per la Generalitat que tenia com a lema “Dóna corda al català” i que com a imatge identificativa exhibia una dentadura amb ulls i peus que els cervells creatius de la campanya varen batejar amb el nom
El dijous 10 d’octubre es va posar a la venda “El tramvia groc”, el llibre que aplega les memòries d’infantesa de Joan F. Mira. Com ja he fet amb altres llibres importants, aquell mateix dia va sortir publicada a Vilaweb la meva crítica. La podeu trobar aquí però si us fa mandra canviar de pantalla continueu llegint aquest
Com ja he explicat en alguna altra ocasió una de les primeres coses que faig cada matí en arribar al despatx és repassar (per motius relacionats amb la feina, eh?; no malpenseu) els cinc diaris amb els quals tenim subscripció: El Punt Avui, Ara, La Vanguardia, El País i El Periódico. Això em permet, entre altres coses
Estimadíssima Mila, Barcelona és la ciutat més bonica del món i la que més m’estimo perquè és on vaig nàixer i on he viscut tota la vida. També és el lloc on segurament em moriré. Ja em diràs si no me l’he d’estimar… Barcelona és també la teva ciutat de naixença. Hi has viscut els primers setze
Acabo de llegir amb molt de gust “Dos taüts negres i dos de blancs”, la novel·la de Pep Coll que acaba d’editar Proa. M’apresso a dir que no conec tota l’extensa obra de Coll però puc assegurar que, dels llibres que li he llegit, aquest és sense cap mena de dubte el que més m’ha agradat. Suposo que
Tot i no ser un número capicua, els membres del Club Palindromista Internacional (CPI) -els bojos de la simetria i de les frases mirall- han volgut demostrar que són gent de cor tendre i han celebrat l’aparició del número 100 de la revista “Semagames”, el seu òrgan de comunicació oficial, amb una trobada a Món Sant Benet
Per mitjà de la pàgina d’Enderrock -una referència diària imprescindible- m’assabento de la notícia de la mort, aquesta nit passada mentre dormia, de Josep Fortuny, bateria i fundador de la Companyia Elèctrica Dharma, germà gran de la nissaga dels Fortuny i la seva cara més visible. Tenia 61 anys. Fa uns mesos, poc abans de Sant Jordi, vaig saber per mitjà
Aquest mes de setembre he publicat un total de dotze apunts. Els 10 més visitats han estat aquests: * 1) Un Onze de Setembre històric. Quarta carta a la meva néta. (vegeu-lo aquí) * 2) La saviesa dels animals. (vegeu-lo aquí) * 3) Me’n recordo (44). (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Me’n recordo (31). (vegeu-lo aquí)
Un article que em sembla d’allò més oportú en aquesta fase del procés cap a la independència en el qual España ha obert la caixa dels trons i ens amenaça amb mil misèries i marginacions. L’autor és l’enginyer i escriptor Xavier Roig, un clàssic a les pàgines d’opinió del diari Ara dels divendres i, més concretament,
Aquests dies he tingut el privilegi de llegir abans de la seva publicació un llibre extraordinari. Em refereixo a “El tramvia groc”, que aplega les memòries d’infantesa de Joan F. Mira i que l’editorial Proa té previst de treure al carrer cap a finals d’octubre. Més enllà de dir ara que és un llibre magnífic i
Des de fa uns mesos cada vegada em trobo més gent que em diu, mig en broma mig seriosament, que desconeixia el meu vessant de director de trànsit. Es refereixen al fet que el passat mes de març el govern català va nomenar director del Servei Català de Trànsit a un senyor que ara surt molt per la TV
Ahir al vespre vàrem inaugurar a la Casa de Cultura de Sant Cugat l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)” que s’hi estarà fins al dissabte 2 de novembre. A molts dels lectors d’aquestes Totxanes el serà sumnmament familiar aquesta mostra de la qual sóc un dels comissaris al costat de la coblocaire
Per la banda literària aquestes últimes setmanes m’han proporcionat dues alegries. La primera és la recuperació de la llibreria Ona que obrirà portes en un nou local del carrer Gran de Gràcia un dia d’octubre que s’anunciarà oportunament. La segona ha estat l’atorgament del Premi Trajectòria a l’escriptor Pep Albanell (Vic, 1945) en el marc de