* 19 de gener: es mor el pintor Salvador Dalí. * 14 de febrer: “fatwa” de l’aiatollah Khomeini contra l’escriptor Salman Rushdie per la publicació de la novel·la “Els versos satànics”. * 29 de març: s’inaugura la “piràmide” del Museu del Louvre de París. (n’hi ha més) * 5 d’abril: es concedeix per primera vegada el
* 2 de gener: es mor l’escriptor de les terres de l’Ebre Sebastià Juan Arbó. * 16 de gener: TV3 emet el primer Telenotícies. Enric Calpena i Maria Gorgues en varen ser els conductors. * 24 de gener: es posa a la venda el primer ordinador Apple Macintosh. * 1 de febrer: després de 34 anys es deixa d’emetre el
(Aqui podeu llegir les anteriors cartes) Estimadíssima Mila, Escric els primers mots d’aquesta carta -que, com les anteriors, no sé si arribaràs a llegir mai- en un moment molt concret: dos quarts de dues del dijous 14 de novembre de 2013. Jo sóc a la feina, però a casa, just a aquesta hora, la Laia C., una magnífica veterinària, està
* 3 de gener: Carlos Arias Navarro és designat per Franco president del govern espanyol en substitució de l’assassinat Carrero Blanco. * 4 de febrer: Patricia Hearst, néta del magnat de la premsa W. R. Hearst, és segrestada per l’Exèrcit Simbiòtic d’Alliberament, grup al qual s’acabarà unint. * 12 de febrer: discurs “aperturista” a les Corts
* 13 de gener: Ràdio Barcelona emet el primer “Radioscope” amb Salvador Escamilla i la seva mítica salutació: “Bon dia, Catalunya!”.* Març: Edicions 62 publica ’”Els altres catalans”, de Francisco Candel. * 28 de març: El papa Pau VI eleva al rang d’arxidiòcesi les diòcesis de Madrid i Barcelona. * 1 d’abril: el règim franquista celebra els
Encara que el comptador que teniu a dalt i a la dreta de la vostra pantalla digui que fins a la meva prejubilació, el 19 de desembre, falten encara 37 dies, el cert és que tal dia com avui del mes que ve, el dimecres 11 de desembre, serà el primer que ja no hauré d’anar a treballar perquè estaré gaudint de la part
* 8 de gener: la companyia IBM presenta a Nova York la primera calculadora a base de circuits integrats. Se la va denominar “cervell electrònic”. * 9 de gener: comencen a Egipte les obres de construcció de la presa d’Assuan. S’inaugurarà deu anys després. * 21 de gener: avarat en el riu Thames (Connecticut) el “Nautilus”, el primer submarí de
Visc envoltat de cançons. És estrany el dia que en el meu cap no sona una cantarella. Unes vegades em vénen de la mà de músiques que he sentit per la ràdio o pels altaveus d’un cotxe que s’atura al meu costat en un semàfor. Altres vegades m’arriben de manera espontània, rescatades de la memòria. Un
(Llegiu aqui les anteriors cartes) Estimadíssima Mila, La setmana passada ton pare em va enviar a través del mòbil una fotografia preciosa. I a més a més molt oportuna perquè em va arribar en plena preparació de la carta que et vaig escriure en la qual et parlava dels rituals. Em va agradar tant que vaig decidir que no podia
Aquest mes d’octubre he publicat un total d’onze apunts. L’ordre dels més als menys visitats ha estat aquest: * 1) Força Dharma (en record de Josep Fortuny). (vegeu-lo aquí) * 2) ¿T’agraden els encreuats de Màrius Serra i de Fortuny? (vegeu-lo aquí) * 3) Pirineus de sang. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Viure (és a dir, recordar). Les memòries d’infantesa
(Les cartes anteriors les podeu veure aquí) Estimadíssima Mila, Potser no és el millor mètode, però des que eres molt menuda la teva àvia i jo hem intentat familiaritzar-te amb alguns petits rituals amb la intenció d’anar fixant al llarg del teu camí unes quantes referències que t’ajudin a recordar quan siguis gran alguna cosa de les estones que passaves amb nosaltres. Les noies i els nois de la teva edat, però,
Ja sabeu que tinc una flaca especial per molts dels articles que els divendres Xavier Roig -enginyer i escriptor- publica al diari Ara. Ahir mateix, sense anar més lluny, feia unes quantes reflexions sobre la necessitat, o no, de demanar perdó per fets històrics anteriors i, sobretot, si aquesta petició s’ha de circumscriure només a l’Església o pot
El capital més valuós que aquestes Totxanes han acumulat al llarg dels quasi deu anys de la seva existència sou vosaltres, la gent que les seguiu. Molt sovint ho feu en silenci, sense donar senyals de vida. Altres vegades, en canvi, us poseu en contacte amb mi -tant se val que el Bloc no admeti comentaris, l’adreça del meu correu és fàcil de
En el meu darrer apunt comentava la manera com, de vegades, en aquests temps de canvis a velocitats vertiginoses, les expressions del llenguatge comú pròpies dels costums d’una època poden esdevenir obsoletes en una o dues generacions. Hi ha altres vegades, però, que les modes inspirades pels mitjans de comunicació i els seus protagonistes principals -periodistes, opinadors i polítics- generen
Un dia de l’any 2005 vaig tenir l’oportunitat d’assistir, per motius de feina, a una presentació prèvia d’aquella campanya de normalització lingüística endegada per la Generalitat que tenia com a lema “Dóna corda al català” i que com a imatge identificativa exhibia una dentadura amb ulls i peus que els cervells creatius de la campanya varen batejar amb el nom