Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern - Pàgina 143

Fer o no fer de crític: aquesta és la qüestió? (Crònica -pausada- d’una jubilació, 13).

30 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) L’octubre de 2009 vaig fer aquest apunt en el qual anunciava que després de 20 anys escrivint en el Suplement de Cultura del diari Avui -i de moltes altres col·laboracions sorgides de resultes d’aquesta vinculació amb l’esmentat (i estimat) diari- deixava totes aquelles feines i em centrava només en la redacció d’aquest Bloc i en la

La fal·làcia de l'”Ara que tindràs temps…” (Segona part) (Crònica -pausada- d’una jubilació, 12).

27 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) El primer toc em va arribar pocs dies abans de Nadal. Venia d’un bon amic de casa castís i molt de la broma que em deia: “Ara que tindràs temps podràs dedicar-te a les dues feines pròpies dels jubilats: jugar a la petanca i tafanejar les obres del carrer”. I m’adjuntava un enllaç a la Federació

La meva crítica de “L’altra”, de Marta Rojals.

25 de gener de 2014

Llibres i literatura

El dijous 16 de gener arribava a les llibreries una de les novel·les més esperades dels darrers temps. Em refereixo a “L’altra” (RBA-La Magrana), de Marta Rojals, una autora que fa tres anys va sorprendre tothom amb “Primavera, estiu, etcètera”, el llibre del seu debut.Aquell mateix dia Vilaweb va publicar la meva crítica i l’endemà una

La fal·làcia de l'”Ara que tindràs temps…” (Primera part) (Crònica -pausada- d’una jubilació, 11).

23 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) Reconec que ja m’ho havien advertit, però no m’ho acabava de creure. Cada vegada que veia algun company que m’havia precedit en la jubilació li deia: “Tinc unes ganes boges de retirar-me per tenir temps i poder fer una pila de coses pendents que m’estan esperant” i la resposta que sistemàticament rebia era “Ni t’ho

L’últim dia en actiu: el sopar (Crònica -pausada- d’una jubilació, 10).

22 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) No recordo amb exactitud com va ser que l’A. i jo vàrem descobrir el restaurant Semproniana. No m’estranyaria, però, que el primer contacte el féssim per influència d’algun dels nois de casa ja que des del primer dia -i parlo ja d’una colla d’anys- ells han aconseguit que en l’àmbit de la nostra família els àpats que fem

L’últim dia en actiu: el matí (Crònica -pausada- d’una jubilació, 9).

20 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) Simultàniament a la planificació del xeflis general de comiat del dia 10 (detallat en els capítols 4, 5 i 6 d’aquesta crònica pausada), havia pensat pel dijous 19 de desembre -la data que marcava de manera oficial el límit entre la vida professional activa i el meu ingrés en les denominades “classes passives”– fer amb els companys del

“Unes humanitats amb futur”, el manifest.

17 de gener de 2014

Fa un parell de dies es va fer públic aquest manifest en defensa d’una major presència de les humanitats en els programes d’ensenyament i tot just fa unes hores s’ha presentat oficialment en un acte presidit per la consellera Rigau. Desconec com s’ha de procedir per poder expressar formalment la conformitat amb el que s’hi diu.

Una malifeta planificada (Crònica -pausada- d’una jubilació, 8).

15 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) Des del primer dia que em varen destinar al Departament de Cultura, el 8 de juliol de 1988, vaig saber que la gent que hi anàvem a treballar amb moto teníem permís per entrar per la porta principal de l’edifici -el Palau Marc, al número 8 de la Rambla-, igual que els qui anaven a peu, i per

Tancar el despatx (Crònica -pausada- d’una jubilació, 7).

13 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) Un quart de 4; xeflis enllestit. Arriba, doncs, el moment de dir adéu definitivament a les quatre parets que durant tants anys m’han acollit durant una pila d’hores cada dia. Encara queda la major part de la bona gent del meu Servei que vol fer-me companyia en aquest comiat i en Pere, el fotògraf, que deixa

Tres bones raons per fer un brindis (Crònica -pausada- d’una jubilació, 6).

10 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) El brindis que vaig proposar als presents era triple. Vull dir que amb un mateix xarrupet de xampany tiraríem cap avall amb la intenció de donar compliment a tres desitjos. Si fa no fa ho vaig expressar de la següent manera: “Ja que acabo de dir unes quantes vegades que estic content, la primera

Cinc vegades content i agraït (Crònica -pausada- d’una jubilació, 5).

8 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) Quan es fa el silenci començo a parlar als presents. Els dic que estic molt content. I que tinc diverses raons: “En primer lloc estic content perquè he tingut l’oportunitat d’anar-me’n jo. És a dir, que no ha estat la vida qui m’ha jubilat. I, a més a més, ho he pogut fer quinze mesos abans del que m’hauria tocat. (n’hi

Estem sols, diu Xavier Roig.

6 de gener de 2014

Carpeta de retalls

Fa bastants anys -per situar-vos: en l’època que el Miquimoto no es deia encara Miquel Calçada– li vaig sentir (juraria que al “Persones humanes”) una frase del President Macià que em va quedar gravada. No la recordo en la seva literalitat però deia més o menys això: “La democràcia, la solidaritat, la fraternitat, etc. són virtuts que tots els

Xampany català, unes unces d’olives i quatre patates fregides (Crònica -pausada- d’una jubilació, 4).

4 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) Quan faltaven poques setmanes pel dimarts 10 de desembre vaig començar a barrinar la idea de muntar un comiat de la feina que estigués a l’alçada dels esdeveniments. Que a la vida només et jubiles una vegada, tu. I, si t’hi poses, val la pena fer-ho bé, no?. Amb el benentès que “fer-ho bé” per mi significava… (n’hi ha

Els discos catalans de 2013 que m’han agradat més.

1 de gener de 2014

Aquí teniu la llista dels discos catalans que, sempre segons el meu parer, m’han agradat més de tots els que s’han publicat al llarg de l’any 2013 que acabem d’acomiadar (recordeu que aquí hi ha la llista de les cançons que vaig penjar dies enrere): 1. La Troba Kung-Fú, “Santalegria” (vegeu aquí) 2. El Petit de

Les Totxanes més visitades de desembre.

31 de desembre de 2013

Totxanes + visitades

Aquest mes de desembre he publicat un total de dotze apunts. Els deu més visitats han estat aquests: * 1) Les cançons catalanes de 2013 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí) * 2) Uns quants llibres que compraria aquests dies (si no fos que ja els tinc). (vegeu-lo aquí) * 3) Això que sembla tan modern de