Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

“Excelente paleta serrana” (primera part). (Crònica -pausada- d’una jubilació, 14).

3 de febrer de 2014

(La sèrie comença aquí) Pensareu que exagero, però jo cada dia estic més convençut que la Llei de Protecció de les Dades Personals deu ser una de les normatives més violades de les que formen el dens entramat legislatiu que ens envolta i aclapara. Posaré casos concrets: l’any 2009 l’A. i jo vàrem decidir donar suport econòmic a una ONG el nom de la qual ara

Llegir més

Demanar vins catalans (allò tan cansat de bregar pel que hauria de ser evident).

1 de febrer de 2014

Des de fa uns dies tenim l’A. molt atrafegada preparant per d’aquí a tres diumenges la festa d’aniversari -90 anys!- de la seva mare, la degana de la família. Fa vuit anys ja en vaig parlar en aquest apunt i, si teniu curiositat per saber coses d’ella, us recomano que li feu una ullada. La idea és organitzar un dinar que aplegarà fills, néts,

Llegir més

Les Totxanes més visitades de gener.

31 de gener de 2014

Aquest mes de gener he publicat un total de quinze apunts. Els deu més visitats han estat aquests: * 1) Els discos catalans de 2013 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí) * 2) La meva crítica de “L’altra”, de Marta Rojals. (vegeu-lo aquí) * 3) Les cançons catalanes de 2013 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) *

Llegir més

Fer o no fer de crític: aquesta és la qüestió? (Crònica -pausada- d’una jubilació, 13).

30 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) L’octubre de 2009 vaig fer aquest apunt en el qual anunciava que després de 20 anys escrivint en el Suplement de Cultura del diari Avui -i de moltes altres col·laboracions sorgides de resultes d’aquesta vinculació amb l’esmentat (i estimat) diari- deixava totes aquelles feines i em centrava només en la redacció d’aquest Bloc i en la

Llegir més

La fal·làcia de l'”Ara que tindràs temps…” (Segona part) (Crònica -pausada- d’una jubilació, 12).

27 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) El primer toc em va arribar pocs dies abans de Nadal. Venia d’un bon amic de casa castís i molt de la broma que em deia: “Ara que tindràs temps podràs dedicar-te a les dues feines pròpies dels jubilats: jugar a la petanca i tafanejar les obres del carrer”. I m’adjuntava un enllaç a la Federació

Llegir més

La fal·làcia de l'”Ara que tindràs temps…” (Primera part) (Crònica -pausada- d’una jubilació, 11).

23 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) Reconec que ja m’ho havien advertit, però no m’ho acabava de creure. Cada vegada que veia algun company que m’havia precedit en la jubilació li deia: “Tinc unes ganes boges de retirar-me per tenir temps i poder fer una pila de coses pendents que m’estan esperant” i la resposta que sistemàticament rebia era “Ni t’ho

Llegir més

L’últim dia en actiu: el sopar (Crònica -pausada- d’una jubilació, 10).

22 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) No recordo amb exactitud com va ser que l’A. i jo vàrem descobrir el restaurant Semproniana. No m’estranyaria, però, que el primer contacte el féssim per influència d’algun dels nois de casa ja que des del primer dia -i parlo ja d’una colla d’anys- ells han aconseguit que en l’àmbit de la nostra família els àpats que fem

Llegir més

L’últim dia en actiu: el matí (Crònica -pausada- d’una jubilació, 9).

20 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) Simultàniament a la planificació del xeflis general de comiat del dia 10 (detallat en els capítols 4, 5 i 6 d’aquesta crònica pausada), havia pensat pel dijous 19 de desembre -la data que marcava de manera oficial el límit entre la vida professional activa i el meu ingrés en les denominades “classes passives”– fer amb els companys del

Llegir més

“Unes humanitats amb futur”, el manifest.

17 de gener de 2014

Fa un parell de dies es va fer públic aquest manifest en defensa d’una major presència de les humanitats en els programes d’ensenyament i tot just fa unes hores s’ha presentat oficialment en un acte presidit per la consellera Rigau. Desconec com s’ha de procedir per poder expressar formalment la conformitat amb el que s’hi diu.

Llegir més

Cinc vegades content i agraït (Crònica -pausada- d’una jubilació, 5).

8 de gener de 2014

(La sèrie comença aquí) Quan es fa el silenci començo a parlar als presents. Els dic que estic molt content. I que tinc diverses raons: “En primer lloc estic content perquè he tingut l’oportunitat d’anar-me’n jo. És a dir, que no ha estat la vida qui m’ha jubilat. I, a més a més, ho he pogut fer quinze mesos abans del que m’hauria tocat.  (n’hi

Llegir més

Estem sols, diu Xavier Roig.

6 de gener de 2014

Fa bastants anys -per situar-vos: en l’època que el Miquimoto no es deia encara Miquel Calçada– li vaig sentir (juraria que al “Persones humanes”) una frase del President Macià que em va quedar gravada. No la recordo en la seva literalitat però deia més o menys això: “La democràcia, la solidaritat, la fraternitat, etc. són virtuts que tots els

Llegir més