Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

2.500 apunts.

7 d'abril de 2014

Si els mecanismes de control estadístic i recompte d’apunts dels Blocs de MésVilaweb funcionen com Déu mana resulta que aquest apunt que ara mateix esteu llegint és el que fa el número 2.500 de tots els que porto escrits des que un bon dia del més de juny de 2004 -el 16, més concretament- vaig col·locar

Llegir més

Classe de cuina i vermut dominical amb Ada Parellada.

5 d'abril de 2014

Ja vaig parlar no fa gaire –aquí, en la sèrie d’apunts dedicats a la meva jubilació- de l’estimació que a casa sentim per la bona gent del restaurant Semproniana; és a dir, l’Ada Parellada i el seu marit. A part del seu tracte personal -deliciós-, de l’Ada admirem unes quantes coses com, per exemple, el talent, la intuïció, la inquietud

Llegir més

Les Totxanes més visitades de març

1 d'abril de 2014

Aquest mes de març he publicat un total de catorze apunts. Els deu més visitats han estat aquests: * 1) “Contra el separatisme”, un gran article d’Albert Sánchez Piñol. (vegeu-lo aquí) * 2) Un home m’estima. (vegeu-lo aquí) * 3) Donar exemple. Novena carta a la meva néta. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Una hora i tres quarts

Llegir més

Me’n recordo (47).

31 de març de 2014

(agost de 1996) Me’n recordo de les dues setmanes de vacances que vàrem passar a Nova York, amb escapada a Washington i les cascades del Niàgara inclosa, amb la mare de l’A. Ara que ens ho mirem amb perspectiva creiem que va ser una de les decisions més encertades que l’A. i jo hem pres mai. Feia

Llegir més

La samarreta. Desena carta a la meva néta.

27 de març de 2014

Estimadíssima Mila, Avui compleixes vint-i-dos mesos. Estàs entrant, doncs, en aquella deliciosa etapa en la qual cada dia aprens una paraula nova que mires d’articular amb la teva parla encara incerta (i a més a més complicada pel fet d’aprendre simultàniament dues llengües: la catalana del pare i la francesa de la mare). Una etapa, ja et dic, deliciosa, i que és un enorme

Llegir més

Me’n recordo (46).

23 de març de 2014

(gener de 1978)  Me’n recordo del dia que el noi gran de casa -que aleshores tenia dos anys i mig- va tenir consciència que un intrús -el seu germanet- havia envaït els seus dominis. Per bé que tant l’A. com jo miràvem d’esforçar-nos a fer-li més fàcil el tràngol, feia uns dies que la major part de les festes

Llegir més

Un centenari en el Dia Mundial de la poesia.

21 de març de 2014

Avui, 21 de març, és el Dia Mundial de la Poesia i, com ja és costum a les Totxanes, en faig referència. Enguany, però, la data coincideix amb un aniversari familiar molt especial: avui fa 100 anys que es varen casar, a l’església dels Àngels, l’avi Domingo i l’àvia Juanita. En altres ocasions ja he parlat dels meus avis.

Llegir més

64.

19 de març de 2014

Tot i que el llegireu el dimecres, que és quan toca, aquest apunt l’escric durant la nit del dimarts, la vigília de sant Josep, el dia que compleixo anys. Seixanta-quatre, en aquesta ocasió. Repasso l’arxiu de les Totxanes i m’adono que cada any, des de 2005, he escrit alguna cosa a propòsit del canvi d’edat. Ja sé que cada vegada

Llegir més

Me’n recordo (45).

18 de març de 2014

(abril de 1955) Me’n recordo del dia que va néixer mon germà. És un record que ha quedat fixat en la meva memòria gràcies a una joguina que tenia un nom que recordaré mentre visqui: “Indianapolis”. Mon germà va nàixer el dijous 7 d’abril de 1955. És a dir, jo acabava de complir 5 anys i segons em deien els pares,

Llegir més

Una hora i tres quarts amb Xavier Sala i Martín.

15 de març de 2014

El dijous passat la bona gent de l’Assemblea Nacional Catalana va organitzar a l’Orfeó Gracienc una conferència de l’economista Xavier Sala i Martín amb un títol d’allò més engrescador: “És l’hora dels adéus?”. Com era d’esperar les 200 places d’aforament de l’Auditori de l’Orfeó varen ser insuficients així com la sala adjunta -amb cabuda per a 150 persones- que es va habilitar per

Llegir més

Un home m’estima.

13 de març de 2014

Hi ha un home que m’estima. És alt i força cepat, es diu Joan i és una mica més jove que jo. Fa un any i mig que ens coneixem i no em reca gens admetre públicament que des del primer dia jo també corresponc a la seva estimació. Amb en Joan ens veiem a tongades. Al principi era cada setmana, després vàrem passar als contactes trimestrals, fins fa tres

Llegir més

Els deliciosos “Principis de botànica funerària”, de Celestí Barallat.

11 de març de 2014

Acabo de llegir un llibre deliciós: “Principis de botànica funerària”, de Celestí Barallat (Ed. Base, 2013), amb edició a cura del periodista Adolf Beltran i Xandri, responsable del magazine cultural “Sentits”, de Catalunya Ràdio.Puc entendre que a algú li estranyi el meu interès per un llibre de tema tan peculiar com és aquest però, francament, després de tota una vida dedicada a llegir

Llegir més