Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

“De colònies”, del duet Giralt-Baseiria.

8 de setembre de 2014

Aquest apunt està especialment adreçat a aquells lectors que en el seu entorn més proper tenen ciutadans –o ciutadanes– d’edat situada entre dos i els quatre anys, ja sigui en format fill, nét, nebot o similar. Igualment, no cal dir-ho, és adequat per a tots aquells lectors en el futur dels quals hi ha la possibilitat d’ingressar properament en alguna de les

Llegir més

El llençol de cada bugada: els sants del santoral.

5 de setembre de 2014

Després de deplorar (vegeu aquí) la pràctica desaparició del costum d’escriure cartes continuo exposant coses que em fan pensar que, malgrat tot el que avancem, a cada bugada perdem un llençol. I no pas dels apedaçats o dels que a força de rentades ja claregen, no: llençols dels bons. Aquesta percepció m’arriba, per exemple, quan visito un museu. ¿Quina interpretació faran d’una bona part de les obres diguem-ne clàssiques les generacions més joves a les quals, en nom de no sé quina mena de progressisme, se’ls ha omès la

Llegir més

Mèrcè Rodoreda escriu a Joan Triadú.

3 de setembre de 2014

Com a complement del que us explicava en el meu últim apunt (aquest) a propòsit de la pèrdua –desaparició, vaja– del costum d’escriure cartes de les de tota la vida avui poso al vostre abast un parell que varen ser escrites des de Ginebra per Mercè Rodoreda i adreçades al crític literari Joan Triadú. Pertanyen a l’època en què s’inicia la relació epistolar entre l’escriptora i

Llegir més

El llençol de cada bugada: escriure cartes.

1 de setembre de 2014

Tot just tornant de la nostra setmana toscana –i en la mesura que les tasques d’avi en format intensiu m’ho permeten– reprenc la lectura de la correspondència que Mercè Rodoreda i Joan Sales es varen creuar durant el període 1960-1983 i que va editar fa sis anys el Club Editor. (Una correspondència que es pot dir que

Llegir més

La Toscana, que mai te l’acabes…

28 d'agost de 2014

Hem tornat a la Toscana . Ha estat el quinzè viatge que l’A. i jo hem fet a Itàlia en els darrers set anys. Una quinzena de viatges dels quals vuit han transcorregut exclusivament per terres toscanes. Durant una setmana hem visitat la Val de Chianti, sàvia combinació de paisatge i bon vi, els “crete senesi”, una zona al sud de

Llegir més

Vallcorba, editor.

25 d'agost de 2014

És curiós… Tot i els molts anys que m’he dedicat a parlar de llibres de manera pública no puc dir que la meva relació amb el recentment desaparegut editor Jaume Vallcorba hagi estat gaire intensa. De fet, ara que hi penso m’adono que, com a crític literari, tampoc he parlat en gaires ocasions sobre novetats de Quaderns Crema. I no pas

Llegir més

“Old Deuteronomy”, del musical “Cats”.

22 d'agost de 2014

El musical “Cats” el va escriure Andrew Lloyd Webber, a partir d’un llibre de poemes sobre el món dels gats de T. S. Eliott. Va estrenar-se a Londres l’11 de maig de 1981 i a Broadway el 7 d’octubre de l’any següent. Va estar representant-se a Nova York fins a l’any 2.000. El 1998 es

Llegir més

“Puigsoliu”, de Joaquim Serra (1957).

21 d'agost de 2014

Ara fa quatre anys, gairebé dia per dia, que es va morir el meu amic i company de feina Antoni Anguela, un gran expert en música popular catalana. Aleshores vaig escriure aquest apunt en el qual feia esment a “Puigsoliu”, el bellíssim poema simfònic que va escriure Joaquim Serra l’any 1957 (just tres mesos abans

Llegir més

“Nougayork”, de Claude Nougaro (1987).

17 d'agost de 2014

El 8 de gener de 2007 vaig publicar un apunt que acabava així: “… I per coronar definitivament el to positiu i energètic de l’apunt d’avui -dia de retorn a la feina després del parèntesi nadalenc- he triat un tema de Claude Nougaro (1929-2004) que es titula “Nougayork” (3′ 28″). El va enregistrar a Nova

Llegir més

“La flama”, d’Obrint Pas (2004).

15 d'agost de 2014

Començo avui una sèrie d’apunts diaris dedicats a difondre músiques que m’interessen per diversos motius que en cada cas miraré d’explicar-vos. Obro el foc avui amb “La flama”, dels valencians Obrint Pas, i acompanyant la música he triat les imatges del “Lipdub per la Independència” que es va realitzar pels carrers de Vic fa dos o tres anys. Francament, sobren

Llegir més